La dona del mar

La dona del mar sempre va sola. Sola amunt i avall de la riba, amb la mirada perduda.
Diuen que fa temps va embogir, no parla amb ningú. En dies de tramuntana trobar-la en algun carrer estret i costerut fa por, els cabells li voleien i les faldilles també.

Al balcó de casa seva hi ha roba estesa, no només la seva, també hi ha pantalons i samarretes d'home. La dona del mar no està tan sola.