L'home que li agradava veure passar paelles d'arrós

A finals d'estiu amb la meva dona Alice i la meva filla Juliette, vam anar a una vila marinera destruïda per el boom turístic i immobiliari.

Era l'hora de dinar, ...Què farem, què menjarem... Per què no anem a fer una paella d'arròs?

A la taula del costat teníem un pare amb el seu fill. Per l'aparença el pare tindria uns noranta anys i el fill un setanta. El fill, de tant en tant li deia al seu pare: "una altra paella", i seguien menjant. Al cap d'una estona: "una altra paella papa, una altra paella,..." Li encantava veure passar les paelles pels altres comensals.

Els hi explico. Ells varen començar amb un aperitiu de peix fregit, calamarsets i escopinyes. De segon el fill es va cruspir un plat de llagostins i el pare un llenguado, que em tota professionalitat del cambrer, li va deixar sense espines, servit a punt de menjar. "Papa... Una altra paella".

No m'expliquin com però va entrar un colom al menjador i va anar a parar al cap del fill. El cambrer, després de varies cabrioles, el va poder agafar i va deixar que emprengués el vol. "Una altra paella...".

De postres, un pastís de whisky amb l'ampolla per regar-l'ho una miqueta.

No entenc perquè no van menjar arròs, si tant li encantava veure passar paelles...
Els hi puc assegurar que tornaré a aquest restaurant per cruspir-me un bon plat de llagostins amb sangria de cava i de postres un pastís de whisky.

Després, a la terrassa, es varen un fumar un Montecristo i lentament, un agafat a l'altre varen desaparèixer.