AMB LA MOTXILLA PLENA

Amb la motxilla plena de llapis, aquarel·les, blocs en blanc, l'objectiu principal era anar a dibuixar al Marroc en un viatge de deu dies a la bella ciutat marinera de Essaouira.

Aeroport de Barcelona, dia divuit de maig del dos mil cinc.
Porta: cinc
Hora: un quart de deu matí.
Seient: onze D
Companyia: Royal Maroc
Destí: Casablanca.

Bona acollida per part de la germana d'en Miquel, la Júlia, el seu marit; el Dr.Achmi i el fill Adnani.

Sopem complim amb el protocol: primer s'asseu el Dr.Achmi, la Júlia al seu lloc habitual, després en Miquel i jo. Faltava el fill, l'Adnani que no venia a sopar, la seva mare el cridava, i res, no apareixia per la taula.

L'Adnani era molt fet a la seva, als divuit anys tenia altres prioritats que complir amb els horaris de menjar, soparia quan li vindria de gust. Ell i la Júlia s'enganxaven molt sovint, el Dr.Achmi s'ho prenia amb més filosofia.

Visitem els zocos de Casablanca, ens acompanya el marit de la Júlia. Ens sentim més segurs als seu costat. Zoco, molt bonic i autentic; fruits, verdures, carn, roba, artesania, pintura i mil coses més.

Al final de la jornada a l'hotel, escric una mica al quadern de viatge, les primeres impressions.

Assistim a una inauguració d‘art contemporani d'Artistes del Marroc. Copsem l'ambient artístic de Casablanca. La Júlia anava molt mudada, li encantaven els actes socials, parlava amb aquest, amb l‘altre, presentacions per aquí, per allà.

Em Miquel em truca per telèfon a l‘habitació: Joan són dos quarts de sis del matí.
Ens llevem, a les set ja sóm a l'estació d‘autobusos CTM. L‘autobus que ens ha de portar a Essaouira està anunciat aquesta hora. En realitat sortim a un quart de nou, ningú ens dóna cap explicació. Viatge llarg i pesat, arribem a un quart de dues a l'Hotel Tafaukt: petit i comfortable, amb vistes a la platja i al fons l'illa de Mogador.

Vuit del matí, caminem tres quarts d'hora per la platja de sorra fins arribar a les ruïnes d'un fortí portuguès. Treiem els blocs, els llapis i les aquarel·les. Fa molt vent, que dificulta l'activitat de dibuixar i pintar, s'aixeca la sorra, ens taca els fulls, però tot i així ens resistim i continuem amb el treball.

A la tarda tornem a dibuixar, aquesta vegada a dalt d'una petita terrasa d'un hotel, en Miquel que és molt decidit ho ha negociat aquest matí amb la seva recepcionista.
Però el vent... Fa de les seves, bufa molt fort, fulls per terra, el bloc, la caixeta de les aquarel.les, ara un pinzell, ara un llapis, contínuament hem de córrer a recollir. Al final desdim de dibuixar amb aquestes condicions.

Els dies van corrent. Aquest matí visitem un mercat molt primitiu, a uns trenta quilòmetres de Essaouira, el poblet es diu Hadra. Per arribar-hi lloguem un taxi. En Miquel portava la motxilla penjada a l'esquena i després d'unes hores s'adona que li han robat les targetes i els diners... Sort que el passaport i el billet d'avió els portava a sobre.

Indignació, rabia, impotència, en Miquel ha canviat l'humor, aquest entrebanc li amargarà una mica el viatge.

Quan som altre cop a Essaouira, anem a la policia local per fer la pertinent denúncia, després de passar per un policia, ara un, ara l'altre, diuen que ells no poden fer els tràmits, ja que els fets no varen ocorrer a Essaouira, i no és de la seva demarcació.

Hem d'esperar fins l'endemà perquè ens atengui un altre organisme de la policia. Burocràcia, pegues, però al final tenim el paper, si més no, hi consta només que han robat documents. Es neguen a posar que han robat diners, en aquest país les estadístiques només deuen parlar que roben documents, diners no.

El vent no para, és l'època dels vents elisis, això dificulta cada vegada més l'activitat de dibuixar, passejant per la platja veiem un xiringuito de surf Ocean Vagabund, lloc reservat del vent. Ja tenim un refugi per els pocs dies que ens queden: tumbona, sol, sucs de taronja, te amb menta....

Molts tes amb menta ens prenem al Café de Paris, al bell mig d'aquesta ciutat. La terrasa és un bon lloc per dibuixar, mentre la gent passeja, corre, bada, i tot el que et dóna aquesta plaça: arquitectura, objectes, colors, olors…

Cada tarda anem a berenar a la pastisseria Driss, que té molt bona fama pels pastissets que fan, la xocolata... Però en Miquel cada dia a l'hora de pagar ha de fer repetir l'import. La madame que és bastant malcarada li parla amb un francès molt tancat que en Miquel no entén, pero ella tossuda no fa cap esforç de repetir, màxim ho fa un cop i encara més depressa.

Som a Marrakech, el viatge està a a la recta final, fa molta calor, molta. No soporto la calor, només beuria aigua mineral, somnio amb l'aigua mineral.

Ens passem el matí a la plaça Xemaá El Fná, dibuixem altre cop des d'una terrasa d'un bar. A la tarda visitem els Jardins Majorelle, plens de vegetació, si més no prenem la fresca.

Ens retrobem novament amb el Dr.Achmi, la Julia i l'Adnani a Casablanca, ens porten a passejar amb cotxe per la cornisa atlàntica, fantàstiques vistes.

Som a dalt del bus que ens porta a l'aeroport, aviat arribarem a Barcelona, ha estat un plaer omplir la motxila de dibuixos, colors, olors, sensacions i emocions, però sobretot agrair l'hospitalitat i generositat dels meus nous amics del Marroc.