Pànic escènic

Un relat de: vallpetit

La nit abans prengui's un "Orfidal". Dues hores abans de la intervenció, en dejú i amb molt poca aigua, prengui's tres capsules de "clamoxyl", una pastilla de "ratidina" i una altra de "motilium".

Un cop estirat al quiròfan, li dic a la doctora anestesista: miri jo soc molt aprensiu. -No pateixi que tot anirà bé -, em diu ella. Estiri's bé, posi's el gorro higiènic, peücs, pantalons i camiseta de feltre...
Ara li farem un punxadeta. Em tapen els ulls i m'embolcallen el cap, com si d'un turbant es tractés. És per raons higièniques, em diuen...

El meu estat de somnolència, no tarda en arribar, no sé a quina galàxia em trobo.

El doctor em toca una mica i em diu: Gerard, ara començarem la intervenció, de fet ja hem acabat.
Ja pot passar a l'altra sala, estiri's cinc minuts i ja podrà marxar.

Un cop al carrer, amb un dia esplèndid i assolellat, baixo rambla avall.

Comentaris

  • seré breu[Ofensiu]
    JOFRA | 26-03-2010

    Ta bé Joan

  • Pànic...[Ofensiu]
    ari_84 | 23-03-2010 | Valoració: 10

    Així doncs, no cal patir per anar al dentista... una punxadeta i a somniar!!