Petjades a la sorra (d'una nena de terra endins)

Un relat de: ROSASP

Les onades m'han fet pessigolles a la pell de la infantesa, on hi viu l'extracte de l'aigua salada d'aquells primers records de platja.

Anàvem cercant la mar, tots cinc pujats al nostre Seat-600 color blanc de segona mà, amb matrícula de la Corunya. Ara fa riure, però llavors pel meu germà i per mi, aquella insignificança era tota una aventura.
La nit abans, ja em costava agafar la son, aquell somni d'algues i peixos acaronava insistent el meu cor de terra endins.
El mar m'encisava, em semblava màgic, immensament misteriós i bonic...
El papa, la mama, l'àvia, el meu germà i jo, en fi tota la família, sortíem de bona hora il·lusionats camí de la platja.
El cotxe solia escalfar-se en arribar a les pujades i el camí es feia llarg, doncs la velocitat era molt moderada (no només per prudència i seguretat vial, és que el pobre "Folquet", no donava per a més) i nosaltres érem petits i molt impacients.

Recordo després de tants anys, quan de cop es començava a veure la línia de l'horitzó confonent-se amb el mar, encara a la llunyania. Aquell rau-rau a la panxa, imatges que encara ara m'emocionen i em fan somriure.
En arribar a la platja, el cor se'ns desbocava de neguit. Sense esperar a res ni a ningú, ens descalçàvem i corríem embogits per la sorra calenta, saltironant entre crits d'alegria.
Sense treure'ns la roba, desesperats per sentir el contacte de les ones, ficàvem els peus a l'aigua i no es podia descriure l'oratge de sensacions que pujaven a pas lleuger per tota la pell, il·lusions escampant-se entremig dels grans de sorra juganers.
Llavors ens desvestíem excitats i corríem cap a l'aigua. Els esquitxos eren rialles i somnis de colors...
L'àvia també s'hi ficava fins a l'alçada dels genolls, arromangant-se el vestit, acompanyant-nos amb paraules alegres i amb els seus ulls tan dolços.
En la pell feréstega de la mar, es reflectien les nostres mirades d'infants, saltàvem les onades i cadascuna d'elles ens semblava distinta.
No existia res més que aquells moments, era una sensació de felicitat salvatge i infinita...
El papa m'intentava ensenyar a nedar, entre els seus braços movia els peus i les mans com si m'hi anés la vida, la mama somreia serenament mentre agafava petxines.
Volíem aprofitar tant el dia que ens recremàvem de cap a peus i llavors arribava l'hora de recollir per anar a casa, lluny del mar, terra endins.

Em mirava la platja ja amb enyorança i desitjava que em colpegessin per sempre més les ones, que la sal engolida per la pell em fes sentir molt de temps part d'aquella immensitat.
Pujàvem extenuats al cotxe i peregrinàvem lentament per la carretera, rascats pels grans de sorra enganxats i l'ardor de la pell envermellida.
En una galleda petita m'enduia aigua del mar, en el fons romanien enfonsades les petxines. Submergia la punteta dels dits i els olorava, aquella flaire em feia sentir com sorra fina banyada de sospirs lluents, gronxada pel bellugueig de les ones.
En arribar a casa, l'olor poc a poc s'esvaïa i em sentia orfe de mar, fins que la pena s'esmunyia...
Tancava els ulls algun vespre i presentia la remor del colpeix de les onades lleument dins del meu cor, només com un xiuxiueig i des del ponent de l'horitzó escoltava la música del mar, una veu amiga que em dibuixava un somriure.

Nena de terra endins,
s'esborra l'empremta
dels teus peus menuts,
dibuixats a la sorra.

No pots retenir el què sóc
en una galleda vermella,
ni en la panxa nacrada
d'una petita petxina.

Cada ona s'ha perdut
entre els espais del teus dits,
però jo l'he retrobat
en el teu cant melangiós.

I els teus ulls dolçament
han esquinçat
el meu cos amb les rialles.

Ara busca'm cor endins,
on les petjades són petons
i les ones abraçades.

No tens pèrdua,
escolta'n només la veu.
El teu horitzó i el meu
es confonen terra enllà,
mar endins...







Comentaris

  • Necessitem gent de terra endins !![Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 14-06-2005 | Valoració: 10

    Hola,
    Sóc de més aprop, malgrat que el mar no veu des de l'Argentera, quasi t'arriba aquella olor salobre. El baix camp va ser ell llon on vaig veure per primera vegada els colors, i des d'aleshores sempre m'han agradat molt més els colors forts i definits, que les boires ; malgrat això confesso que la boira, que embolcalla l'interior la terra endins, la Larida àrab, també m'atrau, i es que som complicats, oi ?.
    Novament et felicito, i novament et convido a publicar a www.guimera.info/avui/tribuna , una pàgina de terra endins, que sent moplt i molt endins la terra !!!

    mora.a@guimera.info

  • De terra enllà[Ofensiu]
    Biel Martí | 13-06-2005 | Valoració: 9

    De terra enllà, cercant la mar en una aventura que ara veus més enllà del temps, com un record màgic d'aquells que molts cops ens ha deixat la infància, a tots. És el segon relat, com a mínim, en que fas referència al teu germà, en un deix autobiogràfic molt poètic. D'alguna manera m'ha recordat el meu personatge de Yago, a la seva infantessa, també. Però no parlem de mi, sinó del teu relat i poema, que altra cop mostra com de bé escrius. Destaco aquests versos:

    "I els teus ulls dolçament
    han esquinçat
    el meu cos amb les rialles.

    Ara busca'm cor endins,
    on les petjades són petons
    i les ones abraçades"

    Que han deixat un "colofón" molt maco a un relat tendre i que deixa regust de sal marina.

    Biel.

  • Fugacitat [Ofensiu]
    T. Cargol | 08-06-2005

    Melangia, fugacitat i sensacions i records familiars que descrius molt bé.
    No hi havias estrés en aquella època o no ens recordem?

  • petjades...[Ofensiu]
    quetzcoatl | 03-06-2005

    Genial, absolutament genial!

    M'han amarat de sal i sorra magica les teves paraules, recordant-me que tambe soc de terra endins, recordant-me aquells no tan luunyans dies en els que tota la familia marxavem animats cap a la platja, cantant cançons i fent plans abans d'arribar-hi, per aprofitar-ne cada moment. I una vegada mes has descrit la força i magnetisme de la natura, aquesta vegada a traves del mar, que ens impregna a tots de sentiments preciosos.
    I el poema del final es maquissim, recollint l'essencia del teu relat.

    Ets una nena encantadora....

    Una abraçadassa!

    m

  • Que evocador, Rosasp![Ofensiu]
    Lavínia | 02-06-2005 | Valoració: 10

    Les pales, les galledes... tendres records d'infantesa... La mar s'enduu tot i ens retorna records.

    M'ha agradat moltíssim!!

    Petons i el meu vot

  • Tendre, com sempre[Ofensiu]
    Carles Malet | 02-06-2005 | Valoració: 10

    El primer paràgraf és d'un nivell envejable. "Pessigolles a la pell de la infantesa, on hi viu l'extracte de l'aigua salada d'aquells primers rcords ...".

    La resta del relat em fa evocar les meves experiències d'infant a la platja acompanyat dels pares.

    Tens el meu vot, i la confirmació que et continuaré llegint.

    Carles

  • Evocador,[Ofensiu]
    brumari | 01-06-2005

    tendre, nostàlgic...

    Poesia pura arran de mar, que és el que es demana en aquest concurs.

    Pren el meu vot i permetem participar en aquesta trobada teva amb el nostre amic, el mar, repetint-te amb ell que "...el teu horitzó i el meu es confonen terra enllà, mar endins..."

    Una abraçada

  • Me n'havia oblidat...[Ofensiu]
    brideshead | 01-06-2005

    Perdona, és que amb tot l'entusiasme d'escriure't el comentari, m'he oblidat de posar-te aquí una estrofa que m'ha agradat de manera especial:

    "Ara busca'm cor endins,
    on les petjades són petons
    i les ones abraçades."

    Llàstima que no et pugui tornar a votar!

    (PD. Veus? una bona excusa per fer-te una altra abraçada)

  • El mar[Ofensiu]
    brideshead | 01-06-2005

    crea sensacions noves, estimula els sentiments, les reflexions, accelera la inspiració, i si parlem d'una veritable poetessa, ... doncs també fa possibles relats com aquests....

    És meravellós Rosa, francament, després del que he llegit, no sé com podria agrair-te tanta bellesa, tanta poesia amagada entre tots i cada un dels mots...

    Una abraçada, un petó i un vot, perquè t'ho mereixes de tot cor!

  • Senzillament, sincerament Rosa, no calen més paraules...[Ofensiu]
    Marc Freixas | 31-05-2005

    per dir-te el molt que m'ha agradat/encantat el teu relat/poema : EXTRAORDINARI...

    com extraordinària ets tu poetessa!!!

    Tens el meu vot... i tot el meu reconeixement.

    Ara ja si... te'n vas tu a els meus preferits...

    és inquestionable el teu talent... m'has convençut del tot!!

    UNA FORTA ABRAÇADA!!!

  • Com oblidar la primera capbusada al mar...[Ofensiu]
    PoetaMort | 30-05-2005

    La primera capbusada al mar que t'omple de sal, d'aigua, dinmensitat... la sorra set enganxa i et rebosses amb ella.... la primera vegada res molesta, la primera vegada tot es especial... sobretot pels de com deia en LLuís LLach:
    "Venim del nord,
    venim del sud,
    de terra endins,
    de mar enllà"

    Molt bonic.

Valoració mitja: 9.83

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ROSASP

ROSASP

312 Relats

1613 Comentaris

611269 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Hola! Sóc la Rosa Saureu, una lleidatana somiadora de mena i una mica surrealista. Convertir allò que caço al vol en paraules és el més semblant a tenir ales. En el meu cas, escriure no és només una afició o una necessitat sinó una forma de sentir i veure la vida. Utilitzo la poesia, els contes i els relats curts per intentar expressar les petites i grans coses que omplen i buiden els dies.
Vaig tenir la sort de ser escollida per a la plaquette "Singulars d'un Plural" a la ciutat de Girona, en què poetes inèdits vam compartir espai amb autors de renom. Formo part del llibre de relatsencatalà.com versió 2.0 i del primer llibre de poemes. També he guanyat el segon premi de poesia Seu Vella de Lleida-2008. Aquesta empenta, junt als vostres comentaris i continu suport, han estat un gran estímul per continuar endavant.
El meu repte personal és aprendre constantment a viure. M'agrada la música, l'art en general, somriure molt i estimar tant com pugui. Estic enamorada de la meva llengua i sé que el nostre vincle és cada cop més fort i ferm.
Respecte a vosaltres, sento que ens uneix un fil comú que m'agradaria sentir sempre proper.
Per si necessiteu quelcom, el meu correu és: rosasaureu@telefonica.net
Gràcies per tot!

Si voleu, també podeu visitar el meu bloc de videopoesia


R en Cadena

El Vicenç Ambrós i Besa em va passar la cadena i jo l'he passat al Capdelin i a la gypsy

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")