Petita Mirada

Petita mirada,
dolça i misteriosa,
dolça i afable
que sempre veig tan lluny.

Entre la foscor de la pluja
recordo la llum d'una mirada
que m'eleva al cel més serè,
sempre en el son més profund.

Solitari,
esperant a l'estació,
a l'andana, al moll,
recordant una mirada,
un petit esguard
que parla tant
però no sé que m'amaga.

La llum dels estels
vibra amb la nit,
fràgils a dalt del cel
trontollen amb el vent
quan la teva mirada
es fa present.

Petita mirada,
dolça i eterna,
dolça i suau,
sempre tant llunyana.