petita gegant

Un relat de: edgar naúj

Petita gegant,
arribares per sorpresa
sense imaginar-te.
En conèixer el teu rostre
vaig tenir un calfred.
Ja havies crescut
ja no et podia passejar
en el cotxet
ja no podia canviar
els teus bolquers
ni preparar-te
el biberó,
però sí que puc estimar-te,
puc tenir cura
de que visquis bé
de que siguis feliç.
Sí que puc ajudar-te
a caminar,
acompanyar-te
i ensenyar-te a no caure
en els mateixos
forats que jo,
recolzar-te i fer
que siguis forta i segura,
intel.ligent i valenta.
Puc fer que caminis
amb el cap ben alt,
amb independència
i coratge.
Petita gegant,
estàs començant a moure
les teves ales,
i jo seré amb tu
quan facis el teu
primer vol.


Comentaris

  • tendre i dolç...[Ofensiu]
    ROSASP | 12-04-2005

    Estar a la seva vora, compartir les seves il·lusions, les seves paraules, els seus somnis, els moments del dia a dia, això si que és un gran tresor que ens dóna la vida.
    Tots intentem fer-ho el millor que podem. Crec que veure com es fan valents, independents i segurs, és maravellós i estar a la seva vora quan comencen a aixecar el vol és una miqueta dur, però al mateix temps fabulós...
    L'estimació és el més bonic que hi ha i aquest poema n'està ple.
    Una abraçada!