Pessigolles i rialles de colors

Un relat de: ROSASP

Un vel d'obscuritat tancava els enormes i somiadors ulls de la Mar.
S'arraulia entre els llençols i plegava les cames en posició fetal, així es sentia més protegida dels malsons i les ombres incertes.
L'escalfor de l'edredó i el seu ós de peluix, que sempre havia estat el seu company de somnis, l'amorosien com els braços d'una fada de la nit.
I entrava lentament al túnel de la son, que la conduïa directament al món dels somnis.
Aquella nit va aterrar al bell mig de l'arc de Sant Martí, sentia el cos com s'enfonsava i es diluïa entre els colors fet de fum i boires. Podia sentir l'olor de la pluja que li portava records molt especials.
Ella amb la seva mare, corrent davall de les gotes de pluja, els cabells xops, els somriures de complicitat. Pluja de primavera, tempestes d'estiu, sensacions d'alegria, d'aventures agosarades i una mica llunyanes.
- Mare!- va cridar entre somnis.
Els núvols corrien poc a poc, irreals i mandrosos. La Mar surava entre la immensa massa vaporosa i blanquinosa. No queia cap a baix, perquè es notava ingràvida, lleugera com una papallona, el cos translúcid, les mans gairebé transparents.
Per entre els espais lliures que deixaven els núvols, es veia la mar. Estava blava i calmosa, com una gran bassa i li van arribar aromes de sal, de sorra humida i de jocs d'infantesa.
Intentava apropar les mans a l'aigua, on s'hi reflectia el cel, ple de núvols de cotó-fluix.
Quan la mà va traspassar l'aigua salada, onze peixets de diferents colors li van pessigollejar suaument la punta del dits i la Mar sentia una sensació que traspassava la pell i s'endinsava molt endins.
Sí, com les pessigolles de la mare a la panxa, quan li feia la patarrufa al melic i tot eren rialles de colors. I no volia que parés mai, perquè allò era com tenir un tros de cel a l'abast de les mans, com engolir-se un glop de felicitat indestructible.
- Mare!- va tornar a cridar entre somnis.
Ella li havia ensenyat a somiar, amb els contes que li llegia cada nit, amb els que van inventar entre les dues, amb finals lliures i diferents que ficaven a prova el poder d'inventar sobre la marxa nous mons plens de màgia.
Li repetia molts cops:
- Preciosa, no deixis mai de somiar, que la realitat no et faci perdre mai la força de la imaginació...
La Mar va despertar amb un somriure plàcid i net que li endolcia el rostre.
Avui feia onze anys i la nit li havia regalat un somni dolç i fantàstic.
Pressentia què seria un bon dia, havia convidat als seus millors amics a la festa d'aniversari.
Al sentir les passes del pare que entrava a la seva habitació, es va fer la dormida.
Ell la contemplava bocabadat, de tant bonica com era i tant gran que s'estava fent. Duia un regal embolicat amb un paper de coloraines i amb un gran llaç de color vermell.
Li va deixar el paquet damunt la panxa amb suavitat i es va apropar per fer-li un petó. La Mar li va fer una ganyota molt graciosa i se li va tirar al coll.
- Moltes gràcies pare, és el meu segon regal!- li va dir entusiasmada.
La mare, m'ha regalat un somni preciós!
Encara notava les pessigolles a les puntetes dels dits i a la panxa i les rialles ressonaven entre els llençols i el seu cor, com una melodia alegre.
Era de nou l'abraçada immortal de la seva mare, una mena de força amagada que la consolava quan li entraven ganes de plorar.
Aquella sensació minvava el dolor de la seva absència i creixia amb força una mena de carícia dolça i encoratjadora, que la mort injusta i inoportuna, no li havia pogut arravatar...
- Tu si que ets un regal Mar, el millor regal del món! - li digué el pare omplint-la de petons.






Comentaris

  • la istoria es real o te las inbentat ?[Ofensiu]
    megas | 31-05-2005 | Valoració: 10

    si em dius quesi que te las imbentat bale. pero si es britat amviem una foto del somni o dibuxal.

  • pessigolles...[Ofensiu]
    AntavianA | 17-04-2005 | Valoració: 9

    M'he llegit aquest relat encuriosida pel títol, com que jo vaig titular-ne un com a "Pessigolles de lletres", que per cert, moltíssimes gràcies pels comentaris que em fas.
    Doncs m'ha fet gràcia que la protagonista també revés pessigolles estirada dins del llit i que en revés a la panxulina...

    una abraçada i fins aviat

    AntvianA

  • De somni[Ofensiu]
    Jondalar | 02-04-2005 | Valoració: 9

    Tendrement malenconiós.

  • Ostres...[Ofensiu]
    Magdeta | 01-04-2005

    Ostres, que bonic, Rosa. M'ha agradat molt, de debò... Tens una manera molt particular d'escriure i això et fa ser especial!
    I aquest relat... quin somni no? A mi m'agrada molt somniar... I a tu t'agrada?
    Res preciosa, fins aviat!
    I que tinguis somnis feliços...

  • Molt trist,[Ofensiu]
    brumari | 01-04-2005 | Valoració: 10

    però molt maco.
    Sempre he pensat que rera els somnis s'hi amaguen misteris inassolibles, sobretot rera els somnis dels infants.
    Un bell relat.

Valoració mitja: 9.5

l´Autor

Foto de perfil de ROSASP

ROSASP

312 Relats

1612 Comentaris

643357 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Hola! Sóc la Rosa Saureu, una lleidatana somiadora de mena i una mica surrealista. Convertir allò que caço al vol en paraules és el més semblant a tenir ales. En el meu cas, escriure no és només una afició o una necessitat sinó una forma de sentir i veure la vida. Utilitzo la poesia, els contes i els relats curts per intentar expressar les petites i grans coses que omplen i buiden els dies.
Vaig tenir la sort de ser escollida per a la plaquette "Singulars d'un Plural" a la ciutat de Girona, en què poetes inèdits vam compartir espai amb autors de renom. Formo part del llibre de relatsencatalà.com versió 2.0 i del primer llibre de poemes. També he guanyat el segon premi de poesia Seu Vella de Lleida-2008. Aquesta empenta, junt als vostres comentaris i continu suport, han estat un gran estímul per continuar endavant.
El meu repte personal és aprendre constantment a viure. M'agrada la música, l'art en general, somriure molt i estimar tant com pugui. Estic enamorada de la meva llengua i sé que el nostre vincle és cada cop més fort i ferm.
Respecte a vosaltres, sento que ens uneix un fil comú que m'agradaria sentir sempre proper.
Per si necessiteu quelcom, el meu correu és: rosasaureu@telefonica.net
Gràcies per tot!

Si voleu, també podeu visitar el meu bloc de videopoesia


R en Cadena

El Vicenç Ambrós i Besa em va passar la cadena i jo l'he passat al Capdelin i a la gypsy

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")