Perspectives

Necesito marxar, evadir-me, escapar de tot el que m'envolta i desconectar. Canviar de rutina, deixar enrere la monotonia. Fer coses excitants, dinàmiques i amenes, que siguin contribuents i alhora recompensants. Vull cauré bé, ser important i sentir-me estimat. Això és tot allò que la gent diu quan les coses van baldades, quan res surt com un vol. Ets sents decepcionat i sotmès en una profunda tristor que no acabarà fins que les coses no canvin de color. Així com un nen que plora enfurismat perquè no li compren aquella joguina que més vol.
Així com el pare s'esforça per donar-li un regal al seu fill, per què no ens esforçem nosaltres en fer de la nostra vida el millor regal que algú ens pugui fer? Res és de franc, així com la felicitat i l'èxit no sorgeixen de l'anada, tot té un perquè i tot comporta el seu sacrifici. I és que creiem que coneixem totes les respostes, quan de sobte, en algun moment de la nostra vida, el món deixa de girar, s'atura i desconeixem res més enllà que allò que ens agrada. Ara bé, ni tot el que ens agrada ens durà a la felicitat i no tot el que no ens agrada ens sumirà en la tragèdia. Saboreja cada instant, cadascun dels moments. Exprimeix-te. Valora el fet d'estimar per sobre que el de sentir-te'n. La vida no és més que en un joc, tots tenim les mateixes cartes, el més fàcil és abandonar la partida, amb la petita diferència que si hi jugues, sempre surtiràs guanyant. Què hi dius, juguem?