Collioure

Un relat de: polamat_
Aigua clara, nit estrellada.
Enyorança d'un juliol,
on des de el pujol,
ens vèiem per primera vegada.

Ja no tinc esperança,
doncs tu de mi has pres distancia.
Recordava la teva elegància,
com record robat de França.

Aquella història d'amor,
olor d'oblit m'evoca.
Una part de mi et pertoca,
si per tu volgué morir a bavor.

Comissura d'arena, saliva de mar,
com de salada fou la besada.
Ja no m'importa remar i remar,
si per a tu seré, estimada.

Comentaris

  • ESCRIU ALLÒ QUE EL COR ET DICTA[Ofensiu]
    DANA | 29-01-2013

    Hola, gràcies pel teu comentari al meu poema Tinc la Lluna amagada sota el coixí. Si vols un consell, sigues sempre TU. He llegit el teu poema, crec que en ell vols dir moltes coses però crec que penses massa en "l'envoltori" i oblides una mica el "contingut". Ets molt jove, en certa manera em recordes a mi quan tenia la teva edat. Els nostres poemes van creixent amb els anys, amb les vivències, amb tot allò que sentim i desitgem. Jo no faig poemes "bonics" ni poemes d'aquells que tenen sempre en conte la mètrica i la rima. Jo quan escric l'únic que faig és despullar el meu cor i deixar que la meva mà escrigui el que el cor li dicta... així de fàcil i així de difícil a l'hora, perquè no sempre la mà és capaç d'escriure allò que el cor li diu...

  • ESCRIU ALLÒ QUE EL COR ET DICTA[Ofensiu]
    DANA | 29-01-2013

    Hola, gràcies pel teu comentari al meu poema Tinc la Lluna amagada sota el coixí. Si vols un consell, sigues sempre TU. He llegit el teu poema, crec que en ell vols dir moltes coses però crec que penses massa en "l'envoltori" i oblides una mica el "contingut". Ets molt jove, en certa manera em recordes a mi quan tenia la teva edat. Els nostres poemes van creixent amb els anys, amb les vivències, amb tot allò que sentim i desitgem. Jo no faig poemes "bonics" ni poemes d'aquells que tenen sempre en conte la mètrica i la rima. Jo quan escric l'únic que faig és despullar el meu cor i deixar que la meva mà escrigui el que el cor li dicta... així de fàcil i així de difícil a l'hora, perquè no sempre la mà és capaç d'escriure allò que el cor li diu...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: