Cercador
Persecució
Un relat de: Ivan BonacheQuan la noia es va aixecar del banc no va veure com m’apropava al lloc on havia estat asseguda feia tan sols un moment. Es va allunyar amb pas decidit sense mirar enrere i va girar la cantonada. Vaig arrencar a córrer darrere seu però, en girar la mateixa cantonada, no la vaig veure per enlloc. Segurament estava dins d’algun local o botiga però, per assegurar-me’n, vaig córrer fins a l’altra cantonada constatant que no hi era en cap dels altres carrers. Si no volia que se m’escapés, només havia d’esperar a que sortís d’allà on s’hagués ficat.
Van passar quinze minuts abans de que la tornés a veure sortint d’una botiga de roba amb una bosseta penjant de la mà dreta. Em vaig anar obrint pas entre la gent fins que la vaig tenir a tocar, però en un moviment inesperat, es va escapolir, aliena a la meva infructuosa persecució. Em vaig desesperar, hagués cridat i maleït però no era qüestió de fer una escena en mig de la gentada. Vaig mirar d’atrapar-la de nou i, malgrat que no s’havia girat ni un sol cop, malgrat que era evident que ni se n’havia adonat de la meva presència, semblava ben bé com si fugís instintivament de mi: cada cop que la tenia a tocar, s’escapava en el darrer moment.
Empès per una creixent frustració, vaig decidir acabar amb aquell joc d’una vegada per totes. Vaig córrer com un esperitat empentant accidentalment a algun desprevingut vianant fins que, d’una revolada, la vaig agafar pel braç amb contundència i es va girar bruscament cap a mi quedant les nostres cares a tocar. El seu rostre reflectia l’espant de qui no espera allò que de sobte és conscient que està passant. Sense alè, fora de mi, sense alliberar-la de la pressió que la meva mà exercia sobre el seu braç, vaig ficar l’altre mà a la butxaca i...
- Perdona, se t’han caigut les claus del cotxe. Has marxat tan ràpid...
La noia les va agafar i va sortir cames ajudeu-me sense donar-me’n les gràcies.
Van passar quinze minuts abans de que la tornés a veure sortint d’una botiga de roba amb una bosseta penjant de la mà dreta. Em vaig anar obrint pas entre la gent fins que la vaig tenir a tocar, però en un moviment inesperat, es va escapolir, aliena a la meva infructuosa persecució. Em vaig desesperar, hagués cridat i maleït però no era qüestió de fer una escena en mig de la gentada. Vaig mirar d’atrapar-la de nou i, malgrat que no s’havia girat ni un sol cop, malgrat que era evident que ni se n’havia adonat de la meva presència, semblava ben bé com si fugís instintivament de mi: cada cop que la tenia a tocar, s’escapava en el darrer moment.
Empès per una creixent frustració, vaig decidir acabar amb aquell joc d’una vegada per totes. Vaig córrer com un esperitat empentant accidentalment a algun desprevingut vianant fins que, d’una revolada, la vaig agafar pel braç amb contundència i es va girar bruscament cap a mi quedant les nostres cares a tocar. El seu rostre reflectia l’espant de qui no espera allò que de sobte és conscient que està passant. Sense alè, fora de mi, sense alliberar-la de la pressió que la meva mà exercia sobre el seu braç, vaig ficar l’altre mà a la butxaca i...
- Perdona, se t’han caigut les claus del cotxe. Has marxat tan ràpid...
La noia les va agafar i va sortir cames ajudeu-me sense donar-me’n les gràcies.
Comentaris
-
Bon gir![Ofensiu]Edgar Cotes i Argelich | 15-05-2014
M'ha agradat molt el final, molt divertit. Un bon gir per fer trencar la tensió que crees amb la descripció de la persecució en el qual no pots deixar de somriure! Molt bon relat felicitats i sort!
Edgar
l´Autor
96 Relats
264 Comentaris
65758 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90
Biografia:
Em dic Ivan i tinc dues grans passions: la música i l'escriptura.Professionalment em dedico a la docència d'aquesta primera i, passionalment, a la segona.
Qualsevol comentari que vulgueu fer dels meus relats serà benvingut, estic aquí per aprendre.
Podeu llegir altres relats al meu blog:
Mapes del Món
Entrega III Premi Illa-Va de Lletra 2012
Entrega dels Premis DRAC 2015
Relats guanyadors Premis Drac 2015
Relat guanyador de la convocatòria en català del mes de novembre de 2016 - VI edició del Microconcurs Biblioteca Esteve Paluzie - Barberà del Vallès
Primer premi Concurs Microrelats de Por Uuh! 2017 - Biblioteca Central d'Igualada
Conte finalista del concurs Núvol 2020
Relat guanyador de la convocatòria en català del mes de novembre de 2021 - XI edició del Microconcurs Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès
Relat guanyador de la final absoluta en català de l'XI edició del Microconcurs de la Bilioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès
Entrega de premis del VIè Concurs de Relats Eròtics DO Penedès (Octubre 2022)
Entrega de premis del 5è Concurs de Microrelats Dia Internacional de les Dones de La Llagosta (Març 2023)
Finalista del 26è Premi Tinet dins del Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2022-2023
Salut i inspiració!