Perque t'estimo i he tingut de tencar la porta?

Sentada en aquella cadira,
m'el mirava.
Parlava, si havía de parlar,
ell escoltava.
El so d'un televisor de fons,
i la meva veu,
i la seva mirada,
tot s'acabava.
El meu cor bategava,
i ell no parlava.
Tencava una porta
aquell que estimava.
I ell no parlava.
Vas ser un ensurt a la seva vida,
un moment,
i el teu cor bategava.
I t'el miraves,
de sobte la seva veu,
paraules que savies
paraules que esperaves.
El teu cor es para,
tornes a tenca una porta
perque savies que seria tencada,
i t'el mires.
Has ensopegat altre cop,
i a la cadira sentada,
voldries plora,
pero vols que vegi llagrimes.
Ell ha estat un trencar dies
sense pena ni gloria,
ha estat una ilusió
que t'ha fet sentir viva.
Pero has estat un moment
a la seva vida.
Seguir sense sentit
o parar per ser amics?
Parar i ser amics
no cuinant amor imposibles.
No jugan a fer mecanos
que no compartim
millor jugar ser amics.