Perquè no vens?

per què no m'ajudes a no preocupar-me pel demà i enlairem l'avui que és l'ahir del demà...?"
òstia, sembla que m'he embolicat per intentar seguir el teu laberint de sensacions...
millor que VINC i m'ho expliques i arranquem dels calendaris els dies que marquen temps i el temps que empeny dies...
una altra vegada m'he perdut...
et deixo... només tu saps raonar el que sents...
un petó i una abraçada!

Un record bategant encara molt viu dins del teu cor, un crit a retrobar la màgia dels moments perduts, de reeixir els somnis compartits.
Por a no poder oblidar, dolor d'enyorar...
Una invitació a començar de nou, oblidant les ferides, esperant un canvi que uneixi el que ja s'ha separat.
Quants sentiments emmagatzemats entre els versos!

Un petó!

pas què dir-hi... només que el trobo genial sílvia!!! perfecte... hi ha poemes que a mida que els vas llegint dius: uaaaaau! jejej doncs aquest és un d'ells.
només na cosa... no seria "per què no véns?" menu es iwal.... jejeje! nena repel.lent... jejeje! ho sento! :P
que m'agrada molt!!!! petons wapa!!!!!

AnNna

mmm, a la vida hi ha masses preguntes retòriques,
mmm, com es cura el plor? com es cura l'oblit?
mmm, demanes ajut, implores en certa manera,
mmm, si tingués les respostes faria les preguntes miques,
mmm, si tingués l'ungüent per curar el mal dels sentits,
mmm, deixaria de patir per la meva donzella.

Petit poema, amb molt de sentiment, mmm, ...