Perquè no s'apaguin mai les espelmes

Entre escumes de sal
i llum de tarda esbatanada,
l'agost es va apagant
com una espelma pampallugueja,
enjogassada amb el darrer bassal
de cera líquida que li fa de falda.

I és a les darreries, tot just el 24,
que nasquè una dona de mans i peus petits
i un cor gran, on alguns hi tenim morada.

45 són rodons i mitgencs,
45 són dolors, penes i rialles
i també molta saviesa arraconada.
45 són un nom que et vol possar el temps,
però perd…
doncs la picada d'ullet
que li fa una de les teves maragdes,
desplaça el 5, capgira el 4
descol.locats en la seva pròpia fal.làcia!

45 i més són els meus desitjos
de pau, llibertat i amor
que espero t'acompanyin durant tot el viatge.