PERLA DE VELLUT (COMPOSICIÓ) (IV a VIII)

IV
Clòtxina de la meua fissura
al voltant
d’ un aromàtic somriure,
finament
la teua cara xicoteta, ondulada
i limitada
absorbeix el meu encant.
T’ acobles al meu somrís
quan vens d’ algun lloc llunyà
invisible flamant submergible
en el meu esperit.
La inquietant flama de la teua mirada en fa esclau
com el sol diari
voladís i daurat.
Del bressol a la tomba
sense titubeig ets la tònica de la voluntat.
Voltejaré entre la teua pell
serpentina del teu passejar
amb elogis d’ expressions inacabables.
Virada del sol radiant
esclat que cantusseja
com a orla de visió eterna.
V
Exuberant esperit de confiança
amb un vent daurat
que no s’ esgota en la intempèrie,
ni en la teua pell tan suau.
Ets lloança ànima i llum
i t’ ha format la vida
amb una carícia màgica.
Et venteja la il.lusió
en la teua carn fresca
i el color blanc del teu viure
és suau i tendre.
La quimera dels teus ulls és emotiva
verds com un prat
embelleixen la fantasia
altivada pell embruixadora
renaix sobre la meua mà.
Per molta retòrica que faça
el teu regirar és un bé amb bellesa
presumpció afectuosa amb elegància
amb el teu xiuxiueig jovenívol.
Remolí que remoleja tots els sentits
fan festa en l’ espill de la vida emmelada.
VI
Gemec absort sense pauses
matís d’ un sospir
meitat de la meua cavil•lació
Color de melodia
blanca
com un foc de neu
ets l’ il•lusori i escaient
ronxet que em rodeja.
Ets el redolí que em perfuma frondosa
i espavilada
i portes amb el teu cor redó vida enamorada.
El rímmel cristal•lí camina entre sol i ombra
i amb el teu color
quotidià
invites a l’ amor de convicció.
És una meravella flirtejar amb els teus ulls redons
amb la teua boca convincent
de ma casa i l’ univers.
Carés de la vesprada
que enamora la il.lusió
carregada d’ esperança
amb ulls verds de passió.
VII
Esclau del temps que s’escapa
dins del teu cor de cotó en pèl,
he dibuixat en ma casa
el teu sentit que m’ aclapara.
L’ elegància del teu temps
és com el teu nom
que m’ encisa dominant
revolt del meu cargolí
per
una
perla
de
suavitat.
Revolt del meu respir
per
una
perla joiosa.
Substanciosa figura en el temps
sota els meus dits
ara i sempre el temps ens recorre
amb flexió inacabable.
Sóc esclau del teu revolt perquè ets perla blanquejadora
VIII
El meu món està dins de la perla
que tu portes en els sentits quan et sent repetir el roncor
en el cervell.
Rondinadora d’ una vida senzilla
enriqueix cada racó de ma casa.
Vivíssims ulls conquistadors
resplendents del cel i de la terra
rodeges el món així tan fresca.
A la vora d’ aquest goig
respires la meua vida
plena d’ arbres bellíssims
que són somnis per a la teua bellesa.
El sol s’assossega en el teu ventre
cada dia assaborint i esperant
que t’ adormis.
T’ asseus en el jardí d’ una falda
apassionada esperes la mà suau
conquistadora del teu nom.
No fa falta fer poesia
per a destinar aquestes paraules
en un món acolorit
on s’eleva la teua blancor.