Cercador
Per una simple carícia
Un relat de: Laia Roca CodinaA l'Isola
les sabates negres de punta prima i talons alts,
he deixat caure sobre les espatlles
aquella brusa negra, aquella,
que deixa veure, suggeridora,
els meus pits.
He obert les dues portes de l'armari
i he agafat aquella faldilla que marca,
insinuant, el meu cul.
He dissolt la meva pell en un perfum discret
(el que m'agrada tant,
olor a fusta seca)
I he guarnit el coll
amb una volta de diminutes perles de riu.
Sé que em delaten les ulleres,
però avui,
vull distingir bé la meva presa.
M'he penjat la bossa a l'espatlla,
i he mirat que res no hi faltava:
el mirall, el pintallavis, les ulleres de sol
per si em descobreix l'albada,
un bitllet de cinquanta, el tabac,
i aquesta pedra blava que em fa
d'amulet.
He llançat la llibreta, la ploma,
la vergonya, els tiquets de la compra,
les cites de la feina, la hipoteca
i he sortit nua
a menjar-me el món, o a menjar-me
el primer home que s'hem posés a tir
He tornat al cap d'unes hores,
sense home, sense món,
cansada de veure ulls buits,
cansada del frondós i trist
acomodament dels cossos, uniformats
sobre la barra d'un bar
mentre les seves llengües degustaven, ja de lluny,
el sabor dels meus pits
He tornat a casa i he tirat la faldilla,
el mirall i el pintallavis,
l'esgotament dels talons falsos,
el cansament de menjar-me el món,
la inutilitat dels llums sobre l'asfalt,
el soroll de les mitges de seda negra,
el plaer d'una nit, l'exercit de les hores
a la recerca d'una carícia,
d'una simple
carícia que em fes
trencar a plorar
trencar a plorar
trencar a plorar
Comentaris
-
Ostres![Ofensiu]Josoc | 17-05-2010
Que bé m'ho passo llegint coses bones com aquest meravellós poema teu i/o l'escrit de Gessamí que hi fa referència! Moltes gràcies a les dues!
-
Moltes gràcies[Ofensiu]Maria Sanz Llaudet | 25-02-2008
He volgut acostar-me fins el teu recó per agrair-te tan el comentari entranyable com la crítica, que m'ha semblat coherent i molt constructiva. Podria haver esperat a que pengessis algun altre poema/relat però com que no sé si ho faràs aviat, no volia deixar passar l'ocasió de dir-te que em sento afortunada de comptar amb lectors que, com tu, m'ajuden a millorar i a aprendre.
Una abraçada ben gran, Laia!
-
Com passa sovint, [Ofensiu]J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 24-02-2008 | Valoració: 10
la conseqüència d'haver llegit un comentari teu en un altre relat, m'ha fet sentir la curiositat de llegir-te, i m'ha agradat fer-ho, el teu estil dona molta frescor, es àgil i despreocupat. Ah! i potser alguns dels que estaven a la barra del bar desitjaven el mateix que la teva protagonista, una simple carícia.
J. Lluís Cusidó
-
comentat abans[Ofensiu]Joan G. Pons | 09-02-2008 | Valoració: 9
Oblit de valorar.
-
CERCAR i TROBAR[Ofensiu]Joan G. Pons | 09-02-2008
M'agradat el teu relat. Prescindeixo si és o no és real. El que sí és cert i ho dic per experiència, que és millor trobar i no cercar. Cercar és PREPARAR-DESITJAR-IMAGINAR i..... TURURURURURURUT.
I llavors trenquen els plors. Ben cert. -
Se't felicita![Ofensiu]jos monts | 09-02-2008 | Valoració: 9
Costa molt trobar l´equilibri entre el jo i l´entorn,
a vegades ens hauríem de preguntar:
Es ell o jo?
M'encanta com escrius, et continuaré llegint!
Vagi bé. -
El cansament de menjar-se el mon[Ofensiu]Maria Sanz Llaudet | 09-02-2008 | Valoració: 10
Formem part d'una societat que sembla que ens obligui constantment a aparentar una fortalesa que no tenim, o al menys no sempre. Ho has descrit molt bé en el poema, a través d'aquesta protagonista que juga a fer de "femme fatale" quan en realitat només li caldria una carícia per no sentir el buit de la soledat. I plorar, deixar-se anar i sentir la feblesa com una part de sí mateixa. De fet, probablement com la majoria dels que hi havien a la barra del bar.
Bé, no sé pas si el que m'ha arribat s'acosta al que volies dir (ja saps que en poesia passa això), però en tot cas volia dir-te que m'ha agradat molt l'estil juvenil i fresc dels teus versos. Ah, i també aquesta forma que els hi has donat.... d'arbre?
Una abraçada
Valoració mitja: 9.6