Per si el temps no perdona...

No m'agrada pensar amb tu cada dia, ni estar pendent de si algun dia m'enviaràs alguna cosa diguen-me que vols tornar, que estes setmanes separats no han servit de res, que no estàs agust amb la xiqueta eixa... Que ara mateix, em costa acceptar-ho, però li tinc enveja, poca eh! tampoc t'ho cregues molt. No vull que tornes, saps? No, per a res del món vull que tornes, però es que estic tan perduda, estic esperan-te sense voler fer-ho, no ho entenc! mai entendré com puc estar aixi de perduda i plena de dubtes, serà el clima que m'altera, tinc tanta por de trobar-te algun dia... Espere trobar-te el dia en el que no senca res per tu, i aixi que no s'accelere el cor, el fetge, l'apedis i tots els organs que puga tindre jo per ací dins escampats.
Sols puc contar el color gris de tot el color negre que està per vindre...