Per què?

Per què no ens vam acomiadar amb un petó?
No em vas entendre...
d'acord, jo et deia que no volia tornar-te a veure..
però per què no vas saber llegir la meva mirada?
quantes vegades t'he escrit amb la il·lusió que algun dia m'arribessis a comprendre...
i per què no vas lluitar per mi?
Quina bogeria... escriure per ningú
cada nit somiant el teu somriure...
i em despertant-me pensant en les paraules que mai vas arribar a pronunciar...
per què em respons amb un silenci?
em vaig atrevir a desafiar els teus sentiments i en canvi ara...
Només em queda l'esperança de que algun dia recordis aquella web on la noia que et definia com una fruita es deixava endur per l'escriptura...