Per quan diguem "fins l'any que ve!"

Un relat de: Vicenç Ambrós i Besa

No juguem a temptar la sort teixint
l'anhel de retrobar-nos, com cada any.
És intransitable i fred, el camí,
si ens neguem a fer-lo nostre, brindant-lo
a l'amistat, al món i a l'esperança.
La vida es converteix en l'avinguda
més ampla, acolorida, enjardinada
i festiva mai no vista, si fem
de la il·lusió la llum de cada albada,
i del somriure el fèrtil compromís
amb un mateix. Avui compartirem
anècdotes i un consistent projecte,
condicionat al "si Déu vol" però
no pas per això menys agosarat,
en acomiadar-nos amb l'entranyable
"fins l'any que ve". No juguem a temptar
la sort, perquè tenim la convicció
de retrobar-nos, i ho farem. La roda
del temps no avança en va, però sabem
que només es pot mirar endavant
amb optimisme, simpatia i bon
humor. Tres qualitats envejables
ben arrelades
al nostre tarannà.

Bona festa!

Comentaris

  • Per a tu també, amic Vicenç[Ofensiu]
    deòmises | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

    d.

  • Descuit[Ofensiu]
    deòmises | 30-04-2008 | Valoració: 10

    disculpes, d.

  • Els teus decasíl·labs[Ofensiu]
    deòmises | 30-04-2008

    llisquen i s'escolen endins, Vicenç. Els notes (pel ritme) però és com si llegissis un vers lliure de faixes, de cotilles, en lloc de ser vers blanc. Entranyable poema que barreja melangia i família.

    A casa no hi ha gaire tradició nadalenca i les reunions familiars no són tan nombroses (de vegades i de membres). Per tant, hi ha aquella part de tristesa després de llegir el teu poema d'agradar-me gaudir en algun moment d'aquest ambient. Enveja sana, company.

    Gràcies per les teves paraules i pels teus poemes, d.

  • Em satisfà[Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 16-11-2007 | Valoració: 10

    Si, em satisfà llegir un poeta com tu, madur i ben forjat, dels teus poemes en puc dir mil lloances aquest es el meu comentari.
    Ah! i gràcies per comentar-me
    J. Lluís

  • L'esperança i la il·lusió que mai tenim que perdre.[Ofensiu]
    Naiade | 27-10-2007 | Valoració: 10

    Un relat amb el que transmets optimisme. Reflecteixes el que se sent davant l'esperança de tornar a retrobar algú especial, aquell afecte que ens embolcalla amb qui ens tenim veritable amistat.

    Una abraçada plena d'admiració

    Naiade

  • Moments compartits...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 14-10-2007 | Valoració: 10

    amb persones que estimem i a les que importem i ens importen. Aquestes són les trobades que tenen valua i de les que se'n desprenen vivències i records que ens encoratjan a mantenir les tres qualitats que descrius. I sobre tot, el desig de tornar-les a repetir sabent que el temps no passa en va i que cadascuna d'elles serà diferent però mantindrà el mateix esperit.
    Un tarannà envejable el vostre, Vicenç!
    Una abraçada

  • Recepta ideal per a trobades i diades desitjades[Ofensiu]
    Unaquimera | 07-10-2007 | Valoració: 10

    Què en seria, de les festes familiars, sense l'esperit que defensa el teu poema a sobre de la taula? Una reunió buida de sentit, una altra convenció per acomplir, un protocol on cadascú sap més o menys el que s'espera d'ell i enllesteix pensant en el temps que resta per a tornar-se a trobar...
    "optimisme, simpatia i bon humor" sembla una recepta evident, senzilla i assequible per a qualsevol festa, però et puc assegurar que no són tan comuns com pot semblar a primer cop d'ull.
    Ets afortunat si pots assistir a reunions on es manifesta aquest tarannà; imagino que són trobades desitjades, voluntàries, no imposades pel calendari ni carregades de convencionalismes com darrerament està succeint, per exemple, amb el Nadal, cada cop més encarcarat i comercial.
    Una altra cosa són Els dies D, és a dir, Dies Diferents, Diades Desitjades, que tots hauríem de tenir de tant en tant... com aquesta a la que tu fas referència.

    "La vida es converteix en l'avinguda més ampla,
    acolorida, enjardinada i festiva mai no vista,
    si fem de la il·lusió la llum de cada albada
    i del somriure el fèrtil compromís amb un mateix."
    Em sembla que aquests versos són una aposta decidida i entusiasta per una actitud vital envejable: Espero que la guanyis, dia rere dia!

    T'envio una abraçada acolorida de groc i de verd, de blau i taronja,
    Unaquimera

  • no sé què dir,[Ofensiu]
    Lavínia | 03-10-2007 | Valoració: 10

    Vicenç, del teu poema que va dirigit a una manera de ser concreta en què l'afabiliat i amabilitat conviden a una convivència feliç i a una amistat de debò.

    Un petonàs.

    Lavínia

    PS

    Vaig sentir molt no ser a les presentacions del llibres de L'Espai Mallorca. Però espero que ens veurem aviat.

Valoració mitja: 10