per la sorra

Un relat de: edgar naúj

Camino per la sorra
amb els peus nus
trepitjo les pedres
l'aigua del mar
veig l'horitzó
i més enllà
una llum débil
que s'allunya
que s'en va.
Camino per la sorra
que acaricia el meu cos
trepitjo les pedres
que ja no em fan mal
l'aigua freda m'acompanya
m'empeny a continuar.
Cercant entre les roques
mirant més enllà
trobo una llum llunyana
que s'acava escapant.

Comentaris

  • Enfilar un nou camí, seguir una nova llum...[Ofensiu]
    Maragda | 29-05-2005 | Valoració: 10

    Un poema curull de bellesa plàcida, que s'allunya del ressentiment i camina lentament vers una nova llum, que indefugiblement apareixerà, si tombes el cap en la direcció oposada per on l'altra se n'acava d'anar, així com el dia neix cada dia i cada dia se'n va...
    Una abraçada Edgar!