PER LA SOLEDAT

Un relat de: Rafaelmolero
PER LA SOLEDAT
Si la soledat m’ abraça
i entre la nostàlgia s’ oprimeix el pit
perquè tremola el cor,
fins sentir-ho desfet,
el meu amic que mai em falla
el seu obsequi em regala,
el vers que s’evapora
i m’ alleugereix l’ ànima.
Et sentiré sempre dins del cor
la meua fe t’ il•luminarà sempre.
Quan t’ escolte entre les teues paraules
el meu ser s’ obri eternament.

Manuel a 21 juliol de 2014
Autor: Rafael Molero Cruz

Comentaris

  • M' agrada molt![Ofensiu]
    Núria Niubó | 05-08-2014 | Valoració: 10

    Sentir que t'abraça la soledat i viure-ho amb tanta tendresa és saber retrobar-se.
    Preciós poema que m'ha fet sentir molt bé.

    Una abraçada
    Núria

  • La fe[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 04-08-2014 | Valoració: 10

    Realment et felicito si en els moments de soledat trobes l'amistat del teu amic. És molt important trobar aquest amic i no amoinar-se per la soledat. Tenir una sortida de l'habitació tancada és vital. Boniques paraules Rafael per aquest sentiment que a l'estiu pot oprimir més del compte. Una forta abraçada i endavant!

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Rafaelmolero

Rafaelmolero

164 Relats

178 Comentaris

84999 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Sóc una persona que li agrada llegir diferents poemes. Des que vaig estudiar batxiller superior m'ha agradat molt fer poemes, i crec que els faig amb bona qualitat
Vaig nàixer a Cuevas de San Marcos, (Málaga), i he estudiat el valencià en el poble
on visc, és a Manuel (València), la meua professió és de carter a Villanueva de Castellón (València). He viscut a Sevilla de jove, i la recorde molt, però així i tot
m'he acostumat a viure ací a Manuel.