PERDRE'T O NO PERDRE'T

Un relat de: Rafaelmolero

PEDRE’T O NO PEDRE’T
La nostra història va ser un desastre,
fins i tot des de l’ inici;
tu no volies estimar-me,
et vas resistir a fer-lo
i així és impossible,
per més que jo faça l’esforç.
Ningú ho ha fet com jo,
i encara que tu volies negar-ho;
i em dius que va haver un altre,
hui em permet dubtar-ho.
Jo mateix vaig parar aquest amor...
perquè m’ està per matar;
ja més no et puc donar,
perquè no resisteixes més.
Tot ho vaig fer, tot et vaig regalar
i encara vaig a continuar;
per sempre et vaig a amar
i encara moriré per tu.
Sols pararé de veure’t,
dany per dany és el mateix.
Si no et veig en moriria,
i mirant-te tant de mal em faig,
que sols és sofriment,
no em dóna gust tenir-te.
Perdre’t o no perdre’t,
és igual, la mateixa sort.
Per això és curt a açò,
per això és que m’ allunye
i no cregues que et deixe,
si tu m’amares un poc...
jo posaria tota la resta.

14 d' octubre de 2014
Rafael Molero Cruz


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Rafaelmolero

Rafaelmolero

164 Relats

178 Comentaris

76693 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Sóc una persona que li agrada llegir diferents poemes. Des que vaig estudiar batxiller superior m'ha agradat molt fer poemes, i crec que els faig amb bona qualitat
Vaig nàixer a Cuevas de San Marcos, (Málaga), i he estudiat el valencià en el poble
on visc, és a Manuel (València), la meua professió és de carter a Villanueva de Castellón (València). He viscut a Sevilla de jove, i la recorde molt, però així i tot
m'he acostumat a viure ací a Manuel.