L'ESPERANÇA M'AVIVA

Un relat de: Rafaelmolero
L’ESPERANÇA M’AVIVA
“Si plores per haver perdut el sol,
les llàgrimes no et deixen veure
les estrelles”
(Rabindranath Tagore)
No cal perdre’s l’esperança
per un plor i no assaborir
la dolçor que en lloa el sol,
després de tot les alegries
venen i van per a absorbir-nos.
Sé que el sol és el nostre rei,
no puc ignorar-lo, és essencial,
té la qualitat d’universal.
Si no veig el sol pels plors...
tampoc veuré les estrelles
que en donem tanta alegria
com quan veig la simpatia
de les teues galtes tan belles.
No vull plorar mai més,
et vull notar alegrement
els meus ànims concentrats
entre les roselles de l’agraïment.
19 de setembre de 2014
Rafael Molero Cruz

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Rafaelmolero

Rafaelmolero

164 Relats

178 Comentaris

76498 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Sóc una persona que li agrada llegir diferents poemes. Des que vaig estudiar batxiller superior m'ha agradat molt fer poemes, i crec que els faig amb bona qualitat
Vaig nàixer a Cuevas de San Marcos, (Málaga), i he estudiat el valencià en el poble
on visc, és a Manuel (València), la meua professió és de carter a Villanueva de Castellón (València). He viscut a Sevilla de jove, i la recorde molt, però així i tot
m'he acostumat a viure ací a Manuel.