DESTÍ

Un relat de: Rafaelmolero
DESTÍ
Sent per damunt de les meues paraules
una rampellada de pell i aigua fresca
on la meua set de boca d’il•lusió,
de frenesí, pels teus besos alegres.
Pel teu aroma de mel que m’agrada...
i pels teus dits i el teu cos més val.
El destí i el fruit salvatge
càlid i tendre, amb bon final.
Poder riure i adorar perquè t’estime
des d’allò més profund del mar
fins l’alta cima d’una muntanya.
Ploraré per tu i fins a tu...
comptaré fins a tres i seràs meua.
L’aire, la mar, el foc...
i la teua tendresa el nostre poder,
ens farà com a una unitat
que brilla i la sent dins de mi.
Tu, solament tu...
m’obris la boca sedegosa
per a viure tota una eternitat.

16 de setembre de 2014
Rafael Molero Cruz

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Rafaelmolero

Rafaelmolero

164 Relats

178 Comentaris

76709 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Sóc una persona que li agrada llegir diferents poemes. Des que vaig estudiar batxiller superior m'ha agradat molt fer poemes, i crec que els faig amb bona qualitat
Vaig nàixer a Cuevas de San Marcos, (Málaga), i he estudiat el valencià en el poble
on visc, és a Manuel (València), la meua professió és de carter a Villanueva de Castellón (València). He viscut a Sevilla de jove, i la recorde molt, però així i tot
m'he acostumat a viure ací a Manuel.