ACRÒSTIC DE REFLEXIÓ

Un relat de: Rafaelmolero
ACRÓSTIC DE REFLEXIÓ
Cadascú té el seu estil, parlant,
Opine amb certa obediència
Matís màxima de reflexió
Ufanor de cada festivitat.
Natural i espontaneïtat.
Imaginació amb tota regla.
Conversació de pronòstic sense dubtar.
Avantatjós amb les idees
Caràcter de cada persona,
Intimitat al seu voltant
Oscil•lant d’oïda a oïda.

29 d’agost de 2014
Autor: Rafael Molero Cruz

Comentaris

  • Tertulia[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 25-10-2014 | Valoració: 10

    A vegades xerrem pels descosits. A vegades xerrem sense tenir reflexió sobre allò que diem. A vegades ens caldria un minut de silenci abans de respondre. La comunicació és tan important! Una gran reflexió Rafael. I un poema magnífic, amb forma acròstica magnífica. Una abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Rafaelmolero

Rafaelmolero

164 Relats

178 Comentaris

76558 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Sóc una persona que li agrada llegir diferents poemes. Des que vaig estudiar batxiller superior m'ha agradat molt fer poemes, i crec que els faig amb bona qualitat
Vaig nàixer a Cuevas de San Marcos, (Málaga), i he estudiat el valencià en el poble
on visc, és a Manuel (València), la meua professió és de carter a Villanueva de Castellón (València). He viscut a Sevilla de jove, i la recorde molt, però així i tot
m'he acostumat a viure ací a Manuel.