per la que porta el meu nom

Les teves llàgrimes em feien sentir satisfeta, per fi eres igual que jo, que tots...vulgar, amb sentiments, amb problemes. M'estaves suplicant ajuda, per primer cop, i jo només sabia recrear-me en el tremolor de les teves mans. La Figura es desmontava, la líder queia i recorria a mi pregant una amistat ja perduda en el temps.

Ens recordo de nenes, juntes...d'adolescents, juntes...ara, juntes..., i encara ahir, a ulls dels altres, les veus s'extranyaven de veure'ns discutir. Hem creat una capa d'aparences i mentides damunt nostre.

Et puc dir clarament que necessitava veure com et derrumbaves treient a sanglots sorollosos la ràbia per no saber lluitar. Em calia sentir que fins llavors no havies tingut problemes i que ara no sabies que fer.

No t'odio, ben al contrari, t'he estimat massa, fins a voler ser com tu però la vida m'ha ensenyat a estimar-me i a veure en tu el que no volia per mi, i ara em veus com una lluitadora, com algú fort i s'intercanvien els papers a l'instant de manera tant sobtada que perds la lògica del teu camí.