per fi un príncep blau...-records d'infantesa-

Un relat de: teresa serramia
enmig de la tempesta esclats de joia
quan assaboria a trossos fascinada
un pastís de posa-i-treu i llepa’m

Nadal dinar a ca els avis uns
cap d’any dinar a ca els avis altres

amb lli de festa i coronada de rialles
dreçada amb urc entre nosaltres
seia a taula l’alegria

aleshores m’oblidava que era jo i era una altra
una altra que duia dins de mi ben amagada
i un príncep blau m’invitava al ball
i d’entre totes jo era la més bella

sonaven les dotze i tant me feia
i em posava l’antifaç i era princesa
sabateta de cristall perduda
les dotze i l’encanteri s’esvania i què
ningú mai no m’ho podria pas prendre

el gust d’aquell petó robat
l’enveja derrotada
l’instant brillant i radiant
quan jo era estrella de joguina
als ulls enamorats d’un nin

jo
i aquell desfici immens i embriagador folla gatzara

Comentaris

  • Quanta imaginació...[Ofensiu]
    AVERROIS | 16-04-2011 | Valoració: 10

    ...en el món de fades de la infantesa. Moltes vegades voldrien tornar-hi i perdren's entre dracs, princeses, cavallers i cavalls alats que ens portarien a visitar a la senyora Lluna que ens mira sempre des de el cel sense dir-nos res. Quanta imaginació de la infantesa robada.
    Una abraçada.

  • Un poema[Ofensiu]
    Josep Ventura | 16-04-2011 | Valoració: 10


    exquisit amb uns mots que llueixen dins cada vers,
    gràcies per compartir las teves meravelloses poesies
    una abraçada
    Josep

l´Autor

teresa serramia

86 Relats

397 Comentaris

82744 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Sóc una iai atípica, de 71 anys.., només...(què és això comparat amb l'eternitat...???)

Sóc de Barcelona, del barri de Sants. I sóc tan rebel i esgarriacries, que no caso amb cap dels esquemes de. DONA, MARE, IAIA...ortodoxos...En fi, que "esguerro els patrons i els clixés" que dóna gust..(més aviat dóna disgust..a molts)

Felíç d'exercir de mestre...37 anys...M'enamoren els nens, la poesia i passejar-me per aquest espai fascinant de Relats.. M'omple de joia i "bon rotllo" trobar-vos per sorpresa, en el meu passeig atípic i desenfadat, NO propi d'una iaia que hauria d'estar pasant el rosari i fent "mea culpa" pels seus pecats...

Aquesta és la 1ª part de la meva, arrebatadora, impactant -és broma, eh?-, vida.