Pensar en avui, pensar en mi

Un relat de: pereneri

Em crida la consciència:
-Com t'ho fas, digues,
per pensar només en tu
i menjar força
i beure tant
i cardar amb la primera que passa
i riure esbojarradament
i cantar eixelebradament
i xerrar pels descosits
i ser tan despreocupadament feliç?

Jo que li dic:
-I doncs?

I ella:
-Hi ha gent que té prohibit pensar,
hi ha gent que no pot menjar,
hi ha gent que no pot beure ni aigua,
hi ha gent que és maltractada,
hi ha gent que és violada,
hi ha gent que plora a raig fet,
hi ha gent que no pot parlar,
hi ha gent que pateix.
Com pots viure sense pensar
en el que passa al teu voltant?

I encara afegeix:
-Com pots dir que estimes...
si només t'estimes a tu?

I jo em quedo ben mocat,
i sobretot desconcertat.

Un altre dia hi torna:
-Com t'ho fas, digues, tu,
per pensar només en l'avui
i menjar força avui
i beure tant avui
i cardar amb aquesta que passa per aquí avui
i riure esbojarradament avui
i cantar eixelebradament avui
i xerrar tant avui
i ser tan despreocupadament feliç avui...?
Com pots viure sense pensar
en les conseqüències que tindrà demà
tot el que fas avui?

I encara rebla:
-Com pots dir que tot plegat és sols avui
i que demà serà un altre dia?

Són retrets que sento com fuetades,
cada cop més sovint.
I em fan patir.

Però un dia em vaig dir
que potser eren preguntes d'enveja.
És sincera la consciencia?
És veritat que no puc viure així,
pensant només en avui,
pensant només en mi?

I llavors li vaig dir, per defensar-me:
-Per què no ho proves tu?
Carpe diem,
deixa't anar,
deslliga't,
desferma't,
descorda't...
Menja, beu, carda, riu, canta, xerra!
Tasta-ho!!

I ella em diu,
fent cara de llàstima,
(mira que és barruda,
perquè ho diu per mi):
-No en sé,
no puc de cap manera,
no sóc capaç, no podria fer-ho,
m'amargaria el dia i la nit,
tot això no està fet per a mi,
la meva vida està lligada...
al defora, al després.

I la molt murriesca
(perquè ho diu també per fotre'm ben fotut),
encara afegeix:
-Sempre em ve al cap l'endemà,
i només creient en el després,
en un demà sense misèries,
podria gaudir a pler avui,
aquesta tarda, aquesta nit.

Necessito -diu-
transcendir el moment,
i la misèria, i la gent.

I se'n va
fins un altre dia,
que sé que tornarà.

I a mi em deixa fet pols,
perdut, aclaparat,
esmicolat, anihilat,
arruïnat, arrasat,
debolit i fet cendres.
Mort de por i de tristesa.
Desfet.

De por, dius? Por de què?

Por de mi mateix.

Comentaris

  • FELICITATS![Ofensiu]
    nuriagau | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

    Núria Gausachs i Cucala

  • crisi de[Ofensiu]
    ANEROL | 21-11-2007

    consciència, de valors. Sentiments de culpa, no és incompatible viure la vida amb consciència essent conscient del què ens esvolta

l´Autor

Foto de perfil de pereneri

pereneri

18 Relats

81 Comentaris

25352 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
[La meva biografia coincideix substancialment amb la de l'usuari que fins fa no gaire es feia dir peres.]

O sigui, vaig néixer fa moooolts anys... Està bé, no tants. Provinc d'una ciutat que podrà ser imitada per altres, però mai Igualada. Em dedico a treballar i a la família, amb aplicació similar d'hores a cadascuna de les dues coses. Crec que crec en Déu, en els àngels de la guarda, en els Reis d'Orient, en el patge Faruk i en el més enllà, per bé que cal reconèixer que tot plegat (excepte els Reis i el patge Faruk) és un misteri. Però és que m'entusiasmen els misteris més fondos de l'existència humana, m'agrada molt preguntar-me coses... i potser no m'agrada tant haver de respondre-les, sobretot quan són preguntes punyents, com ara les que demanen els motius de les desgràcies del món, dels sofriments i de la mort violenta d'innocents.

Crec igualment, però, en la possibilitat que un dia els infants riguin a cor què vols i els adults siguin realment feliços. La felicitat és diferent de la satisfacció: la satisfacció sovint té a veure amb els diners -com més diners, més satisfets. Crec, doncs, que posar l'objectiu de la vida en els diners, com si ens poguessin donar la felicitat, és un error. La felicitat requereix un mínim de benestar, això sí, un mínim, perquè si no menges o no tens llit per dormir llavors és gairebé impossible ser feliç, si no ets un sant d'aquells dels (antics) llibres de religió o un asceta tipus Gandhi, perquè si no tens res la prioritat és sobreviure. Però un cop que tens el mínim, la felicitat consisteix a viure la vida de manera més o menys lluïda segons la sort i la disposició de cadascú, a realitzar-te cada dia, a acomplir el teu destí... sense preocupar-te exclusivament per tu mateix, perquè si només penses en tu potser podràs estar satisfet, però no seràs feliç. Feliços, doncs, tot i que tinguem problemes familiars o laborals, tot i que la hipoteca o el lloguer i altres pagaments ineludibles ens collin, i encara que de tant en tant tot plegat ens faci perdre una mica el son.

També crec que Catalunya ha de ser independent, però si abans parlàvem de misteris, això és molt més que un misteri, és una utopia.

I quan tinc temps llegeixo i escric, i també m'agrada molt el cine, encara que sigui per la tele.

Fi de les confidències, de les reflexions i dels rotllos.

Les meves autores i autors preferits de RC són gent que escriu relats, no poemes. Em sap greu, doncs, pels poetes i les poetesses, però no entenc ni m'agrada la poesia, tret de casos molt excepcionals; no m'agrada ni tan sols la meva, quan em deixo anar i n'escric una de temps en temps.

I ara com ara, no se m'acut res més per dir ací.

Una abraçada,

Pere S. Neri
setembre 2007
pereneri@yahoo.com