Pels carrers vells de València

Un relat de: bombetadellum

Juagava a imaginar-te amb mi.
Tots dos envoltats de l'encant
dels carrers vells de València,
perdent-nos d'entre les masses,
creuant corrent vies amb semàfors rojos.
Esborrant totes les passes a cada passa,
entraríem a la catedral i la comentaríem
-tu m'explicaries millor la seua arquitectura-
i jo aniria escoltan-te complaguda
i perdent-me en la pell del teu nas
que tocaria el meu nas fortuïtament
absorta pels teus ulls de color de prat,
fixant-me amb tot en un silenci ressonador
i amb ulls ben oberts i grans,
criticaria les relíquies
i criticaria la religió
i tu riuries còmplice
amb una lleu tebiesa plaent
i després, aniríem carrer avall
i potser, trobaríem un bar qualsevol
i ens asseuríem a la terrasseta del carrer.
I entre tota aquella gent en moviment
que passaria desapercebuda i sorollosa
marcant un ritme, de vegades accelerat,
de vegades tranquil a la ciutat,
beuríem la nostra pactada cervesa escumosa.
Emergint del llac verd obscur del capvespre,
tornaríem cap a casa
i ens vindria l'olor de castanyes torrades
i hi hauria el mercat tancant les tendetes
i decidiriem perdre'ns tornant
sense agafar el metro
com si no existira el temps.
Gaudint l'un de la companyia de l'altre,
arribaríem ja molt tard als Vivers
i ajaguts a la gespa verdosa,
sota un vel estrellat,
acostant indefugiblement el teu nas al meu nas,
palparies els meus cabells molls de rosada
i em diries un mot com el millor vers.

Comentaris

  • Has descrit un pensament[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 11-01-2012 | Valoració: 10

    Caram, no he pogut resistir-me a llegir i ara comentar aquest magnífic poema. I és que ara fa un any era a València amb la dona i has descrit perfectament el que vam fer i el que vam sentir. Recordo la pujada al Miquelet, la ventada que hi feia, la cerveseta prop de la Llotja, l'estació de metro Angel Guimerà prop de l'hotel Villarreal, el bullici del centre, la paelleta a la Malvarrosa, etc. M'has reviscolat aquell regust encantador. Espero tornar aviat a València. Una abraçada.

    aleix

  • i no hi havia a València dos amants com nosaltres....[Ofensiu]
    4punts | 05-11-2010

    em recorda València
    em recorda Ovidi
    ben escrit ànims i endavant

  • tendre i bonic[Ofensiu]
    joandemataro | 05-11-2010 | Valoració: 10

    et felicito
    salutacions de mataró
    joan

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de bombetadellum

bombetadellum

25 Relats

57 Comentaris

18346 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Quant a mi...

Ja que els vostres comentaris em commocionen, vos dedique aquest poema de Miquel Martí i Pol, un autor molt estimat per mi, i que potser explica com em sent quan nodriu aquest espai dia a dia.


Confio molt que sempre hi haurà algun
desconegut que en llegir els meus poemes
se sentirà commòs, talment com jo
m'hi sento quan els escric. Hi confio
profundament i puc imaginar
els clars estímuls de la descoberta,
la molt fecunda i estimable enveja
que establirà lligams irreversibles,
per tal com jo mateix n'he estat i en sóc
protagonista atent moltes vegades.
L'estimo ja des d'ara, aquest lector
desconegut i amic. Sovint hi penso
i no tan sols en el moment d'escriure.
Entre ell i jo hi ha aquell profund amor
que per distant i net i essencial
no provoca ni dol ni patiment.
Ell -ho sé bé- no faltarà a la cita
just al moment establert. Jo, des d'ara,
li'n dono ja sincerament les gràcies.
Amb qualsevol pretext, amb qualsevol
fàcil pretext i amb mots de cada dia,
per preservar l'embruix i la tendresa
de cada mot i ennoblir-ne la força.
Creix el poema i delimita espais.
Creixerà més i serà l'eix secret
d'aquesta immensa esfera de la tarda
que giravolta lentament i és una
secreta deu de tantes coses belles.


Miquel Martí i Pol