PARLEM CLAR

Parlem clar d’una vegada.
Què vols tu de mi?
No amaguis el que desitges.
Si t’ho demano és que vull saber.

Has d’entendre que res no oculto
i vull que tu ho vegis clar també.
Sóc el que sóc i tu, tu has de ser.
Pregunta, que resposta has de tenir.

Vols de mi la meva totalitat?
No la tindràs. Desenganya’t.
No puc saber què durà el futur,
Ho ignoro. Ja la vida ens ho dirà.

T’ofereixo el que veus en present,
per més que un altre seré demà.
Amb el record d’avui em llevaré
i de tu i de mi, el que n'haguem fet.

Si mai dubtes de si sóc lleial
digues-m’ho clar i sense embuts,
que potser és que ni jo ho sé
i víctima sóc del meu propi engany.

El mateix, amb tu, penso fer
Però no escrutaré ni burxaré.
El que tu creguis que he de saber,
valora primer si ambdós ens toca.

I si res hi puc fer i sols a tu afecta,
potser no cal que jo ho conegui,
No cal que ho diguis, guarda-t’ho.
No trenquis amb soroll el silenci.

Què és important? Què transcendent?
No resulta fàcil de saber. És cert.
Arribat el moment s’haurà de discernir.
Et diré el que ara crec que ho pot ser:

Que siguis qui ets sense fingiment;
que cap compromís et privi;
que lliure et sentis en tot moment;
que amb mi ho vulguis compartir.

Si això últim deixa de ser així,
fes-me’n sabedor i m’apartaré.
Tot el demés pot ser superflu.
Valors que, ingenus, hem cregut.

Que la sinceritat ho es tot.
Ai! No serà un gran error?
Pot ser un punyal de doble tall,
que ferint ens lliura de culpa.

Parlem clar d’una vegada.
De tu allò que vulguis donar-me,
sense tabús ni prejudicis, vull.
I el que no, queda-t’ho per tu.