Paraules d'un suïcida palestí

Un relat de: bruixeta_lila

- Kahim aprèn de la vida el que t'han ensenyat,
tu has vist marxar la teva família en mans d'uns soldats. T'han deixat sol, no oblidis mai qui és el que t'ha ferit la vida, no oblidis contra qui has de lluitar.
Sobretot no ploris fill, no ploris...
Ben saps que la nostra pitjor mort,
ha estat la de néixer.
Plora per tu Kahim, perquè ets tu el que es queda sol,
el que viu,
el que veurà més injusta la vida,
el que ha de lluitar en nom de tot un poble.
Ensenyaràs als altres qui t'ha donat aquesta vida, mostraràs als que vénen, qui foren els que s'endugueren les nostres llars.
Odial's Kahim, odial's tan com ells ho han fet per tu.-

"I aquelles foren les seves últimes paraules abans de morir, abans de quedar-me sol entre engrunes d'un poble que ara somia en altres temps,
un poble que sols viu i ha viscut sempre
per un sentiment,
un sentiment de ràbia i odi per aquells que destrossaren els nostres somnis,
un sentiment de venjança pels records que ens feren créixer més forts"

- El meu destí no és cap altre sinó el de morir, per matar-los a ells...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer