Cercador
Paraules d'àngel
Un relat de: ales de foc- Compartir:
Benvolguda mare:
Mentiria si us dic que estic bé, doncs em manqueu tots i en epecial vós. Les vostres paraules, el bes primer de l'albada. La vostra olor que impregnava de matinada la meva habitació, el vostre respirar tranquil mentre jèieu al meu costat les nits de malaltia. Aquí no passa el temps, continuo igual tan per dins com per fora. No patiu pel meu menjar, doncs on sóc ara no em fa falta. Tampoc les puntuals i insípides medicines que em donàveu cada certes hores. Sí que estic cansada, l'espera en solitud em desespera, sort en tinc de l'avi, que ve de tant en tant i em dóna força i fa que no pensi en un llunyà futur.
El viatge fóu llarg i confús. Vaig pujar de matinada al vaixell, ningú em va rebre a l'entrada i vaig buscar un lloc còmode des del qual veure'm salpar. No vaig plorar, perquè ja sabia on anava, però sí vaig sentir gran pena per no haver-me acomiadat com calia. Però mare, existeix un comiat perfecte per tan temuda partida? Crec que no. No m'hauríeu deixat pujar a bord, us hauríeu aferrat a mi, a una mínima esperança per mantenir-me al seu costat. I per què fer més llarga l'agonia? No calia. Desconeixo el recorregut que vam fer, car, no importa, doncs ja en sabia de feia temps el destí. Un cop el vaixell va marxar, ningú em va rebre tampoc, però ja no sentia pena, ara tot era en plena calma.
Enyoro les flors i l'olor que fan. Aquí les que hi ha no tenen un color definit, i d'olor no en fan gens. Enyoro el contacte amb l'herba verda, recent tallada del jardí. Enyoro l'escalfor del sol, enyoro l'aigua de pluja. Però sobretot a vós. També em manca el pare, és clar, i la seva veu tendra. Els seus braços forts que m'acollien quan queia, quan plorava o quan ho feia veure per tal que ell em protegís. No patiu ni penseu què vau fer malament. Era el meu destí haver de partir. Potser massa aviat, donada la meva edat Tan se val, mare, no patiu.
Mentiria si dic que no us vull veure. Però seria egoísta si desitgès la vostra arribada. Teniu temps, vida i pau. Disfruteu-la, si us plau. Jo continuaré esperant sense desesperar. Ho prometo. Mentiria si dic que no estic plorant. Mare, sabeu que sóc de dèbil llàgrima.
No us prenc més temps de vida. Aquest sí que és el meu veritable comiat. Fins sempre, mare.
Comentaris
-
Emocionant i tendre[Ofensiu]iong txon | 20-08-2010 | Valoració: 10
Et felicito per la creativitat que reflecteix haver pogut imaginar com seria la carta des del purgatori d'una filla a la seva mare. M'ha agradat molt llegir-la. Suposo que tornaré per aqui. Enhorabona i moltes gràcies per compartir les teves reflexions.
Quim -
Llàstima que únicament sigui possible puntuar fins a 10 [Ofensiu]Antonio Mora Vergés | 19-08-2010 | Valoració: 10
Un text magnífic.
Imagino que els àngels, arcàngels i tot l'estol celestial subscriuran la meva apreciació.
Antonio Mora Vergés
http://www.moianes.net/modules.php?name=News&file=article&sid=973&mode=&order=0&thold=0 -
T'ho mereixes!![Ofensiu]almenarenca | 17-08-2010 | Valoració: 10
L'he tornat a llegir, sistereta. Et mereixes que te'l publiquin. Enhorabona!!!!! Continua així!!
T'estimo!!! -
colpidor[Ofensiu]Fada del bosc | 16-08-2010 | Valoració: 10
Hola!
he trobat el teu relat per casualitat, de fet m'ha captivat potser per haver viscut també d'aprop la mort d'una persona jove.
M'ha agradat la seva narrativa, tan sols que el contingut és una mica inquietant, fins hi tot una mica angoixant o almenys és la sensació que m'ha donat.
La fada -
Ens ho envies a tribuna@guimera.info ?[Ofensiu]Antonio Mora Vergés | 14-08-2010 | Valoració: 10
Ens encantarà publicar-ho, i segur que els lectors de la Tribuna en gaudiran molt.
L'arxiu en word com annex a l'email adreát a tribuna@guimera.info
Gràcies.
-
Carta, pont i consol[Ofensiu]Unaquimera | 13-08-2010 | Valoració: 10
Quan et vaig descobrir i et vaig comentar per primer cop, em vaig anotar el títol d'aquest relat, ja que em va semblar molt suggeridor. Ara que l'he llegit, no ha decebut gens les meves expectatives!
Les paraules que composen la carta, efectivament, arriben des de l'altre costat intentant establir un pont, oferint consol als que han quedat en aquesta riba.
Cada detall aporta el seu missatge al conjunt, guanrdant la proporció.
L'emoció és continguda, però evident.
I el to, molt encertat, l'he trobat entendridor.
Després d'aquesta grata lectura, puc assegurar-te que tornaré a passar per aquí...
T'envio una abraçada estiuenca,
Unaquimera
-
Preciós.[Ofensiu]almenarenca | 17-06-2010 | Valoració: 10
És precioós. M'he emocionat. Desitjo amb tot el cor que ella s'hagués pogut acomiadar així de la seva família, que la seva mare hagués pogut tenir aquestes paraules de consol.
Continua així, sistereta. -
gràcies pel teu contacte i.....[Ofensiu]joandemataro | 17-06-2010 | Valoració: 10
et felicito per aquest relat, per la seva emotivitat i per l'originalitat doncs és molt colpidor que sigui el que marxa el que s'adreci als que es queden... de veritat molt ben trobat
et convido a llegir la meva declaració de guerra a la mort
una abraçadota
fins la propera
joan -
Benvinguda a RC![Ofensiu]nuriagau | 17-06-2010 | Valoració: 10
Amb un relat metafòric i ple de bellesa ens has descrit un fet incomprensible i injust. La veu narradora és la de la filla morta que s'adreça al lector com si fos la seva mare. Segurament, aquest recurs fa que el lector s'impliqui amb el relat d'una forma molt íntima.
Sempre he pensat que ha de ser la pena més horrorosa i difícil de superar.
Enhorabona, ales de foc!
Núria
Valoració mitja: 10
l´Autor
109 Relats
334 Comentaris
69924 Lectures
Valoració de l'autor: 9.94