PARAL·LEL

L'home a qui li agradava el te amb un núvol de llet, sempre ha estat un home incomprès.
Està fart que la gent se'n rigui d'ell quan demana la seva beguda preferida, rebaixant-lo a un personatge d'un còmic.
Sempre ha estat un home tranquil, i li ha agradat tenir la imatge de gentleman anglès, i això del núvol de llet li pareix un poc snob, però ell gaudeix dient-ho.
L'únic problema és que per semblar un gentleman, ha de dur la roba adequada, i això val uns diners, que ell no té. Sempre duu la mateixa muda.
L'única persona que coneix dels seus predecessors és la tia Paquita, de la que sempre han dit que mai ha girat molt rodó i vivia a un poble remot de Mallorca, Artà.
Al morir la seva tia Paquita, l'home a qui li agradava el te amb un núvol de llet, va haver de viatjar cap a Artà; esperant una herència que li deixés comprar-se tots els vestits que volgués.
Durant el viatge després de demanar el te amb un núvol de llet reglamentari, inconscientment tocà el cul a l'hostessa. La inclinació de l'avió, feu impossible la manotada de l'empleada a l'home a qui li agradava el te amb un núvol de llet, que caigué a terra fent-se un trau al cap.
Enmig del rebombori i xiscles, intenta serenar-se i dir la típica frase lapidant i ben trobada. Per uns moments és el personatge central, tothom el mira, tothom espera que digui alguna cosa definitiva. És el seu moment de glòria que mai ningú recordarà.
És queda sense veu. Quan pot aconseguir articular alguna paraula, l'únic que arriba a sentir és un: Malparits!
L'avió s'estavella.
Però el gentleman mor amb una tassa de te amb un núvol de llet a les mans.