En Diagonal

Es va despertar sobtadament. Per uns moments no identificava el lloc on estava. S’incorporà amb un estrany mal de cap.
Després d’aquell viatge estava totalment esgotat. Feia molts dies havia aconseguit escapolir-se dins els compartiments de càrrega d’un avió que l’havia de dur al primer món; allà on la gent vivia feliç, podia treballar, duia cotxes automàtics i tot era possible.
De sobte unes imatges li vengueren a la ment, no aconseguí centrar-les, però el va envair una intensa angoixa, pànic, tristor... passarà alguna cosa; n’estava convençut.
Aquelles sensacions el desconcertaren; acabà resolent que havia tingut una visió, una premonició, una profecia.
Havia de prendre una decisió, però no sabia quina. No recordava cap imatge de la suposada revelació. Quin visionari era, si no sabia recordar les visions que tenia!
Acabà determinant que si es quedava allà on era, sentiria aquella angoixa, pànic i tristor del somni; així que el que més li convenia era fugir d’allà.
Però ara estava a les portes del nou món! Si avançava l’enxamparien segur; però tampoc volia renunciar al somni de tants d’anys, amb totes les penúries que havia passat per arribar on era!
Tornà a sentir les sensacions de la profecia, i tot d’una decidí que per ell era més important la vida fos on fos.
Sigil•losament, es dirigí a la sortida que donava a les pistes. Divisà des de lluny el logotip de la companyia amb la que va arribar. Aprofitant la cobertura d’un remolcador de maletes, es va col•locar davall l’aparell i intentà esmunyir-se pel forat que hi ha entre les rodes i el xassís.
Tot i la seva complexió menuda, gairebé esquelètica, l’espai per aconseguir arribar al petit habitacle on hi havia les màquines, era massa menut. Va passar primer el cap i amb un gir dolorós hi va passar les espatlles; sentí unes veus que s’apropaven, segurament els tècnics que volien revisar l’aparell. Les presses feren que el peu esquerra es quedés travat amb un cabdell de cables, però d’una estirada brusca se’n desfé.
El polissó va notar l’inclinació de l’avió i va semblar sentir crits enmig del renou de la maquinaria. Va parar l’orella i va sentir alguna cosa semblant a: Malparits!
El capità havia observat aquella llumeta taronja que mai havia vista il•luminada, no sabia que era, però es negava a demostrar dubtes davant aquell jove copilot novell i cregut, al qui no soportava.
Va consultar el manual amb una trista excusa sense fonaments i tot d’una va comunicar a les hostesses que tenien un problema greu.
L’avió va quedar fet miques.
El polissó va saber que la profecia era certa, just un moment abans d’esmicolar-se.