Guillem Tell

En Guillem sempre havia estat un home de conviccions fortes i clares. No acceptava de cap manera l'opressió de l'imperi per part del governador Gessler.
Havia acceptat el desafiament del governant, per orgull; aquell orgull helvètic que el feia indomable.
Tenia una extrema confiança amb la seva capacitat i habilitat amb la ballesta.
Esclafaria, segur, la poma que reposava sobre el cap del seu fill.
El governador no volia saber res més d'en Guillem, no suportava la seva autosuficiència, la seva intransigència.
Pensant en l'única cosa que podia fer reaccionar en Tell, va incloure al seu fill dins la juguesca, pretenent una retirada noble de l'helvètic.
Veié en Guillem Tell tensant la corda i col·locant la fletxa tot decidit.
Quan intentà dir alguna cosa, en Tell ja apuntava i disparava cap a l'objectiu.
Interiorment el Guillem notava la pressió d'haver de disparar a mil·límetres del cap del seu fill, però el seu orgull no podia permetre cap dubitació.
La fletxa travessà com un ganivet afilat a una poma, el cap del fill d'en Guillem Tell.