Guillem Tell

Un relat de: LLETUGA

En Guillem sempre havia estat un home de conviccions fortes i clares. No acceptava de cap manera l'opressió de l'imperi per part del governador Gessler.
Havia acceptat el desafiament del governant, per orgull; aquell orgull helvètic que el feia indomable.
Tenia una extrema confiança amb la seva capacitat i habilitat amb la ballesta.
Esclafaria, segur, la poma que reposava sobre el cap del seu fill.
El governador no volia saber res més d'en Guillem, no suportava la seva autosuficiència, la seva intransigència.
Pensant en l'única cosa que podia fer reaccionar en Tell, va incloure al seu fill dins la juguesca, pretenent una retirada noble de l'helvètic.
Veié en Guillem Tell tensant la corda i col·locant la fletxa tot decidit.
Quan intentà dir alguna cosa, en Tell ja apuntava i disparava cap a l'objectiu.
Interiorment el Guillem notava la pressió d'haver de disparar a mil·límetres del cap del seu fill, però el seu orgull no podia permetre cap dubitació.
La fletxa travessà com un ganivet afilat a una poma, el cap del fill d'en Guillem Tell.

Comentaris

  • Ei tiu![Ofensiu]
    Jordi Riera Ferrer | 16-05-2007 | Valoració: 8

    Ei tiu m'ha encantat ^^ ostres, et prendré com a model. També soc un lector fidel de Quim Monzó, i nose, escrivint em costa bastant el redactar breument conservant l'essència del que vull contar. Em sembla que tu aqui ho has aconseguit. La meva enhorabona. Jo tenc un conte, vaig guanyar-hi el sant Jordi d'Eivissa i Formentera de la meva categoria aquest any (batxillerat). A veure si t'hi passes i opines.

    Salut!!!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de LLETUGA

LLETUGA

8 Relats

8 Comentaris

11441 Lectures

Valoració de l'autor: 8.67

Biografia:
Sóc empordanés, nascut a Barcelona (1976) i visc a Artà (Mallorca).
Un bon embolic.
Això m'ha ajudat a disfrutar de la magnífica riquesa i diversitat del Català.
Sempre m'ha agradat la ironia i l'absurd d'en Quim Monzó, d'en Calders i tants d'altres.
L'humor i els contes d'aquests autors, sempre m'han fet disfrutar.
Sóc d'aquells que intenten explicar aquella frase lapidant o aquella situació llegida en un relat i que, fora de context, ningú entén. Però jo ric.
Un amic, en Xesco, em va parlar de Relats en Català. Aquí he pogut "publicar", aquelles coses que m'agraden i em fan riure a mi mateix; i si ho puc compartir i li fan gràcia algú més, millor que millor.