LA CARTA

Un relat de: LLETUGA

Un renou conegut el desperta; en el led del radiodespertador apareix 5:00.
S'aixeca mecànicament, i mira l'altra banda del llit sense desfer. Allà jeia aquella dona, amb la que no sap ben bé perquè s'hi va casar. Ara per sort ja no hi és; el va abandonar fa anys.
Després de la sensació d'alliberament primera, al veure's sol, ha anat apareixent aquella mateixa monotonia que va matar el seu matrimoni.
Metòdicament prossegueix amb el seu despertar diari.
Surt al carrer per seguir el mateix camí de cada dia. Però avui alguna cosa el canviarà.
Durant el trajecte, observa de lluny, un sobret de colors llampants al terra, s'hi acosta i mira al seu voltant si hi ha algú que l'observi. Es posa el sobre a la butxaca de l'americana i prossegueix el seu camí.
Al donar la volta a la cantonada aprofita els bancs buits del parc per seure-hi i llegir la carta robada.
Al principi llegeix desmenjadament, però al cap de poques línees, la seva cara es transforma, les pupil·les es dilaten i ja no segueix les paraules sinó que les devora, agafant fortament el delicat paper. Un somriure es dibuixa als seus llavis, nota el seu cor accelerat i la respiració tallada, sent aquell pessigolleig al principi de l'estómac que tenia totalment oblidat.
Sap que mai tindrà allò que acaba de llegir, però per un moment ha tornat a viure.
Ha tocat un trosset de cel.
Això farà que canviï la seva vida.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de LLETUGA

LLETUGA

8 Relats

8 Comentaris

11674 Lectures

Valoració de l'autor: 8.67

Biografia:
Sóc empordanés, nascut a Barcelona (1976) i visc a Artà (Mallorca).
Un bon embolic.
Això m'ha ajudat a disfrutar de la magnífica riquesa i diversitat del Català.
Sempre m'ha agradat la ironia i l'absurd d'en Quim Monzó, d'en Calders i tants d'altres.
L'humor i els contes d'aquests autors, sempre m'han fet disfrutar.
Sóc d'aquells que intenten explicar aquella frase lapidant o aquella situació llegida en un relat i que, fora de context, ningú entén. Però jo ric.
Un amic, en Xesco, em va parlar de Relats en Català. Aquí he pogut "publicar", aquelles coses que m'agraden i em fan riure a mi mateix; i si ho puc compartir i li fan gràcia algú més, millor que millor.