desil·lusions

Un relat de: LLETUGA

Mirar cap al cel sempre l'ha ajudat, ho fa sempre que es troba desconsolat o sense respostes; des de petit somia estar entre els núvols, que s'imagina de cotó, lluny del malestar terrenal de la seva vida; són els seus amics, els seus aliats vers l'infortuni.
Justament ara es troba encabit en una butaca, sense espai per moure's, sense cap lloc d'on respirar, és dins un avió.
La dona del costat crida, crida amb totes les seves forces, els ulls pareix que li hagin de sortir de les seves òrbites; des de darrera, sent com una persona entona una pregària, però amb tants de crits no arriba a entendre que diu exactament; l'avió està apunt estavellar-se.
L'hostessa que havia rebotat contra terra, fent-se un trau al cap, bloqueja l'hemorràgia amb el seu mocador de coll premut fortament contra el forat que du al front.
Tothom crida, xiscla i es desespera, només ell està seré, fins i tot dibuixa un petit somriure als seus llavis.
Ell té uns aliats! Sap que no li pot passar res enmig d'ells, sempre ho ha somiat, tanca els ulls i espera el moment que aquells cotonets l'elevin per damunt de tota aquella cridòria.
Quan ja fa una estona que duu els ulls tancats, decideix obrir-los amb un poc d'impaciència.
Només té temps a dir: Malparits! Vosaltres també m'heu abandonat!
Tot seguit l'avió es desintegra al xocar contra el continent, sense deixar cap passatger amb vida, només un nuvolet de pols que sembla dibuixar un petit somriure.

Comentaris

  • Ah, sa nota[Ofensiu]
    es verro d'Artà | 21-09-2005 | Valoració: 9

    He posat un nou degut a sa qualitat d'aquest relat, no pos un 10 perquè sa perfecció no existeix, si de cas només es pot correspondre amb relats meus.
    Gràcis.

  • Estètica cubista amb visió diacrònica.[Ofensiu]
    es verro d'Artà | 21-09-2005

    Pens q sa història que acab de llegir deixa una sensació sarcàstica i a la vegada irònica sobre la situació i política q es viu actualment en el contexte de l'aviació.
    Sa sensació q s'autor vol aconseguir a aquest relat (curt però intens) se pareix molt a sa sensació q tots podem sentir quan miram una pel.licula de passar pena, amb sa diferència (grandiloqüent) q en aquesta ocasió observam un caire genuinament irònic.
    Valor molt positivament aquest primer treball d'aquest jove, i estic ansiós per llegir futurs relats.

  • Com una galeta[Ofensiu]
    xesco | 21-09-2005


    Molt bé, molt bé. Breu, directe i irònic a més no poder.

    Espero que el teu personatge (que mirar al cel sempre l'havia ajudat fins que hi va trobar la mort!) sigués molt mala persona i anés directe a l'infern. No crec que pogués suportar passar l'eternitat al cel!.

    Pel que fa a la classificació del text, jo el calificaria de fantàstico-irònic, ideal per assaborir (com una galeta més) prenent un tè amb un núvol de llet!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de LLETUGA

LLETUGA

8 Relats

8 Comentaris

11438 Lectures

Valoració de l'autor: 8.67

Biografia:
Sóc empordanés, nascut a Barcelona (1976) i visc a Artà (Mallorca).
Un bon embolic.
Això m'ha ajudat a disfrutar de la magnífica riquesa i diversitat del Català.
Sempre m'ha agradat la ironia i l'absurd d'en Quim Monzó, d'en Calders i tants d'altres.
L'humor i els contes d'aquests autors, sempre m'han fet disfrutar.
Sóc d'aquells que intenten explicar aquella frase lapidant o aquella situació llegida en un relat i que, fora de context, ningú entén. Però jo ric.
Un amic, en Xesco, em va parlar de Relats en Català. Aquí he pogut "publicar", aquelles coses que m'agraden i em fan riure a mi mateix; i si ho puc compartir i li fan gràcia algú més, millor que millor.