Papallones

Si et pots expressar amb contundència i força, cal preguntar-se, d'on ve aquesta força? Si tens poder per adonar-te "d'uns cervells que no es ventilen" per què no posem a prova el nostre coratge? La crítica i la queixa positives, són bones, però mai ningú no ens donarà allò que volem.
La vida de debò no és aquella que es viu portes enfora, és la que es viu ben endins. Cal cercar-la per comprendre la falsedat i corrupció del món exterior.

No ho deixis.

Joanalvol

malauradament està ple de papallones descolorides!!!
jo tb tinc un relat que parla de papallones. per mi son els records!.
amb lo boniques que son les papallones.....

una airejada!!!

atzavara.

Avui podem dir que estem dominats. Tens tota la raó.
La primera part de la poesia és ben bonica. Felicitats.


Sergi

de papallones blanques damunt la neu (com deia la cançó).
L'enhorabona. M'ha agradat molt la senzillesa i ritme que li dones a les teves creacions.
Gràcies pel teu comentari, i a seguir endavant!

Una abraçada ben forta i una infinitud de somriures per a tu!!

El vent corre aquest dies per RC, per diferents poemes. Supos que és cosa dels vents que creuen aquest país, tramusntanes i mestrals -però poca pluja-.
Feia molt que no et llegia. M'agrada el to entre ingenu i sarcàstic -curiós i difícil equilibri- que fas anar en aquest poema per descriure la manca de volada dels pensaments que ens governen -els dels poderosos i els de tots nosaltres, també, presoners de seny (el mentider, que deia Llach que deia Kavafis)-.
En aquest mateix to, he llegit aquí mateix "La mer du port", de la Lolita, que recorre els ports sense ventilar on es refugien les ànimes acovardides.
Una salutació,

franz

l'he trobat genial!
amb un ritme intens dius veritats com a punys.
Hi ha un punt d'eixutesa que encara li dona més força!

una abraçada!

gyps

M'agrada l'enfoc que li dones a aquesta poesia tan original.
És ben cert que vivim enganyant-nos a nosaltres mateixos, amagant veritats que ni tan sols gosem plantejar-nos que tenim.
No em trobat la clau,no, potser la vam perdre en el passat, o potser mai l'hem tingut.
A mi també m'agradaria deixar volar amb ímpetu les meves papallones vistoses, acolorides i plenes de fantasia i il·lusió, a veure si aconseguia insuflar aires nous i progressistes a aquelles altres que ens governen amb tan poc senderi.

Una forta abraçada