Paisatge d'octubre

em dius que ets "metòdica"... uses formes, mantens un ritme majestuós, cuides el vestit d'aquest hivern que amenaça, no se t'escapa cap detall...
jo sóc un improvisador rebel malvestit... tu ets la norma i la poesia elegant...
una abraçada!

www.bibliotecasvirtuales.com/comun/foros

Per penjar en català !!!!

M'agrada la teva experimentció tècnica, aconseguiexes una solemnitat en les darrers versos de cada quartet molt interessant.
el ritme conseguit és molt treballat i amb els punts suspensius d'aquests darrers versos deixes l'imprompte de la tardoral estació, tant lenta, que llangueix amb mandra fins a l'hivern.
La forma d'aquest poema té un valor afegit molt interessant.

filladelvent gràcies pels teus comentaris tan afectuosos i delicats.

M'encisa aquest paisatge de tardor tan ben dibuixat que es desdibuixa!

Sí, és ben cert! La terra en aquests moments sembla autoflagelar-se en un gest tràgic i a l'hora d'una bellesa fòra mida.

Sí, és ben cert. La naturalesa allarga les infinites mans per tapar la boca que la primavera i l'estiu van obrir, plena de somriures i rialles. Ara tot són plors i llàgrimes, com en un dol que s'acreix per instants.

ja ho veus: m'ha agradat tant que m'ha inspirat i ara no pararia... Petons filladelvent!