Osset de Peluix (36). Un relat i una tendresa.

Un relat de: Unicorn Gris

La Miranda explica la seva història.

- Jo tenia uns catorze anys, i tenia un tiet, al que estimava molt. Era un home baixet, tranquil, sense ambicions. Carinyós amb tothom. I tímid. Tant, que en ocasions semblava falt de caràcter i tothom se li reia.

" Era també solter, i ara crec que era aquesta la raó per la que li encantava reunir-se amb mi i amb la família de tant en tant.

" Jo també era una noieta tímida, en el fons. Tenia alguns amics, però en el fons m'agradava treure en fora el sentiment de solitud i melancolia. I tenir una intimitat.

" Doncs bé, amb el temps tot es va torçar. Hi va haver algunes persones del meu entorn que, veient la debilitat interna del meu tiet, es reien d'ell tot el que podien. Jo, al final, vaig començar a creure'm que aquesta era una forma de tractar a la gent; que podia riure'm del dèbil tranquilament; que no m'havia de preocupar del que passaria.

- Però, Miranda... - diu l'Èric.

- Ja ho sé, deixa'm seguir. El meu tiet centrava el seu afecte cada cop més amb mi, crec que en el fons sabia que ell i jo erem similars, i volia una persona de confiança, algú que no li fallés.

" Jo poc a poc anava tenint males idees, i un dia tot va explotar. Ell, el pobre, havia tingut un fracàs laboral greu, va venir a casa meva quasi desesperat. I jo, malignament, vaig decidir riure-li-ho a la cara. Li vaig insultar de totes les formes que se'm va ocórrer; em vaig deixar endur. Ell es va posar a plorar, i va sortir precipitadament de casa. I aleshores...

La jove administrativa s'interromp, beu un glop de coca-cola, s'eixuga els ulls.

- Aquesta mateixa nit el meu tiet es va matar en un accident de cotxe. Els conductors del voltant van dir que conduia depressa, com un boig. Va sortir fora de la carretera. No duia cinturó de seguretat, ¡¡quan sempre era molt maniàtic en posar-se'l sempre!! Ja van treure el seu cos sense vida d'entre les restes del cotxe.

Acotxa el cap i sanglota. L'Èric no sap què fer; li diu:

- Carinyo, no va ser culpa teva, aquestes coses passen...

- Gràcies, bufó. Però estava ben clar. El meu tiet es va sentir molt ofès pel que va passar. El vaig malferir. I no tenia cap dret a riure'm d'ell. Va voler tornar a casa amb tanta desesperació que... va passar el que va pasar.

" El dia del seu enterrament fins i tot vaig posar-me a plorar sobre el seu feretre. Aleshores vaig veure que jo no era així. No era, per a res, cap noia que volgués riure's de ningú. La meva personalitat espontània era dolça. Havia de ser fidel a mi mateixa. A partir d'aleshores, mai més em va temptar riure'm de ningú, ni dels més dèbils. D'aquí que, sempre que pugui, intenti ser carinyosa, a la meva manera.

- Miranda, comprenc la teva forma de ser. Al capdavall ets molt respectable. Ningú t'ha de fer cap mal...

- Em recorda les cançons de Bebe...

- "Hoy vas a descubrir, que el mundo es solo para ti, que nadie puede hacerte daño nadie puede hacerte daño...".

- Exactament. - diu ella.

- Dóna't temps. Tens una bona feina, tens amics, ets guapa... què més vols?

- A tu, carinyo. - Li acaricia la cara. - Perquè ets tant tímid a les meves carícies? Als homes us falta atrevir-vos més.

- Miranda, jo...

Ella només desitja que l'abraci amb els seus braços forts. Ell es sent molt extrany, com fent un paper de teatre que no s'ha après bé.

- Hem de seguir la juguesca. Demà ens trobem amb les teves amigues. En parlarem de tot plegat. Anima't.

Ella posa la cara trista. Ell la besa a la boca i diu:

- No et vull veure trista, dona...

En aquesta ocasió, la Miranda diu que vol més intimitat, i que prefereix, en comptes d'anar al pis de l'Èric i son germà, que vagin al seu pis. A ell li preocupa (no sap fins a quin punt vol intimitat, i és el primer cop que una noia li obre les portes a casa seva), però dissimula i hi va.

Arriben al pis, se l'ensenya, fan un truc al Joan perquè no es preocupi, i la resta és preparar un sopar, mirar la tele i dormir. Es dormen acurrucats. Aquesta nit l'Èric no ha volgut sexe, i ella li ho ha acceptat. De totes formes, pensa ell, el calor humà d'una companya és tota una novetat.

(Continuarà.).

-----------------------------------

Visita La Stoa: www.lastoa.com

Comentaris

  • Molt bé[Ofensiu]
    terra_nua | 25-01-2007 | Valoració: 9

    Senzill, amb moralitat i dolç.

  • Vota sobre "Osset de Peluix"!![Ofensiu]
    Unicorn Gris | 25-01-2007

    Si vols votar sobre Osset de Peluix i fins quin punt coneixes el conte, consulta aquesta enquesta (pega els dos trossos):

    http://www.lastoa.cat/modules.php?
    name=Surveys&pollID=198

    Salutacions a tothom!!!

  • Perquè Relats en català està en present?[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 06-04-2006

    Respecte a la pregunta (bona, per cert) sobre perquè Relats en català està en present, quan molts relats de tot tipus estan en passat (en pretèrit imperfet: "Estava el drac mirant el cavaller..."), és per donar la sorpresa de "què passarà després?".

    Si et fixes, no és ni l'Èric ni la Miranda qui expliquen el relat, sinó "un narrador". Per això, aquest relat no és "recordat", sinó "viscut".

    Per això, en el relat dóna més la sensació que pot passar qualsevol cosa, que no està garantit cap futur. Això té la característica que pot crear incertesa, però potser aquesta incertesa és el seu atractiu.

    A més, com que no tinc del tot decidit què escriure-hi en el futur a Osset de Peluix (tinc el 90% de l'esquema, però podrien haver-hi sorpreses), en aquest sentit em va millor escriure-ho en present.

    Contesta això la teva pregunta, quetzcoatl?

  • el peluix d[Ofensiu]
    quetzcoatl | 06-04-2006

    hola : )

    fins ara crec que nomes t'havia llegit un o dos relats pero m'ha agradat molt un comentari-analisi teus, aixi que he vingut a donar una volta. M'ha agradat aquest capitol d'un relat del qual crec haver llegit la primera o segona entrega, pero que no he seguit. No he entes masses coses pero ha set entretingut...!

    Per altra banda a nivell de critiques no se si m'ha acabat de convencer aixo de que estigui redactat en present; se'm fa mes dificil visualitzar la historia... pero suposo que si son capitols curts i els llegeixes un rere l'altre poden causar un bon efecte.

    I responent al teu punt filosofic, o a la teva pregunta oberta, nomes et puc dir que tens una mica de rao. A vegades penso que soc molt radical, en les meves branques personals de radicalitat, i d'altres vegades penso que simplement segueixo un ordre necessari. Al cap i a la fi, soc una formiga... i tanmateix vull sobreviure. Despres d'aixo, la infelicitat es poc practica.
    I les coses agradables surten tranquiles des de dins... Nomes se que no se que soc.

    gracies per la reflexio.. petons!

    m

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Unicorn Gris

Unicorn Gris

142 Relats

323 Comentaris

143607 Lectures

Valoració de l'autor: 8.71

Biografia:
Em presento.

Em dic Unicorn Gris. Abans participava en aquesta web amb un altre seudònim.

Els meus ideals són el catalanisme, la literatura, el món roler i el foment de la individualitat acceptable, entre d'altres.

Podeu llegir relats meus també a: http://relatsencatala.cat/autor/cromelnordic/45406

El meu nom de Facebook és "Mark Corbera Mestres" .

El meu nom de Twitter és "El Dorat" .

El meu email és webmestre2(arroba)gmail.com .

La meva web de refranys és http://ca.lletra-perenne.wikia.com/wiki/Lletra_perenne_Wiki

Que vagi bé!!!