Osset de Peluix (27). La Miranda es declara.

Un relat de: Unicorn Gris

En això que la Miranda mira juguetonament a l'Eric i es posa de genolls sobre seu, tot i que vestida.

- Eric, et vull explicar una cosa que estic impacienta per dir-te-la...

L'Èric, sempre de natural espantadís...

- Eh, bé, doncs digues-la...

- No sé com dir-la...

- No sé... No tenim pressa...

- Veuràs, em sento com si tingués febre.

- Carai! Que vols que truquem al metge? Què vols dir?

- No... Em penso que qui m'ha de curar aquesta malaltia no serà cap doctor... Èric, estic enamorada de tu! Estic convençuda! Em tractes molt bé, i al final encara que trigues em satisfas amb tot. Ets un bon home i m'encanta estar amb tu. I jo que pensava que l'home que em seduiria seria un marxós, un rei de la festa, que volia un tio guai, i al final m'enamoro d'un escriptor i d'un home de talent. T'adoro carinyo... Tant de bo pogués fer-te sentir el mateix de tu cap a mi...

- Però, Miranda, jo...

- Calladet! Aquesta nit vull sentir-me feliç. Estic enamorada i, passi el que passi demà i en el futur, aquesta nit vull que sigui especial. Sisplau, no diguis res i deixa'm adormir en els teus braços. I demà al matí recorda que hem quedat amb el Joan i l'Eva.

La Miranda s'estira sobre el pit de l'Èric i ronroneja suaument mentre intenta agafar la son. Mentrestant, l'Èric no sap què fer. Com s'ha de sentir? No hauria de declarar-se ell també a la Miranda? Perquè ha de semblar tant ridícul que ell es senti tímid? I la Miranda se li ha declarat! Perquè ha de ser el seu desig contra el d'ella? Com li pot dir que no a una noia maqueta com ella?

Resumint, que l'Èric estava trist i fet un embolic.

En aquestes que l'Èric apart a la Miranda de sobre seu i es disposa a sortir de l'habitació.

- On vas, carinyo?

- Doncs a... fer unes coses. No et preocupis, tornaré en uns minuts.

La Miranda s'extranya. Al cap d'un minut, casualment, li venen ganes d'orinar i s'aixeca (a casa de l'Èric i el Joan hi ha dos lavabos, prop l'un de l'altra). Quan s'acosta a un dels lavabos veu que l'altre està ocupat, la porta tancada amb candau, llum sota la porta i es veu que algú està plorant.

Ella es posa trista i truca a la porta:

- Què passa, Èric?

- No res, maca. - Però se li nota en el to de veu que està provant de dissimular la plorera.

- No, no, Èric, digues-m'ho! Perquè estàs trist? Què passa?

Però l'Èric, amablement, li indica que no en vol parlar. La Miranda torna al llit sense satisfer les ganes de pixar que tenia. Al cap d'uns minuts torna l'Èric, amb els ulls una mica vermellosos.

- Va, vinga, explica'm què passa, home.

- No res, Miranda... ja se'm passarà.

Ella veu que potser és millor respectar-li el silenci. Només li pregunta:

- Però tu t'ho passes bé amb mi, no? Ha significat per a tu alguna cosa la intimitat que acabem de tenir?

- Sí, carinyo. - El to semblava sincer.

La Miranda va pensar que potser millor no forçar la situació. Ell la besa a la galta. Ella torna a estirar-se ronronejant. Apaguen totes les llums. Es relaxen i s'adormen.

-------------------------------------------

Visita La Stoa: www.lastoa.com

Comentaris

  • Ja ha aparegut el següent capítol.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 16-10-2005

    El capítol 28 ja ha aparegut. En ell l'Eva i la Miranda, les dues dones del conte, es coneixen.

    De totes formes tampoc tinc previst posar els capítols molt seguits en el temps, perquè m'interessa escriure molt i variat, i perquè si deixo passar més temps se'm poden ocórrer més idees sobre el mateix conte.

    Al vostre servei.

  • Hi haurà nous capítols...[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 14-10-2005

    Tranquils(les), que posarem nous capítols. Tinc pensat el conte de punta a punta, i encara queda un bon tros per explicar. No us perdeu el capítol següent, Osset de Peluix 28, (ja publicat a Relats) on la Miranda i la dona del Joan es coneixen!

  • Enganxada a l'Osset...[Ofensiu]
    filladelvent | 28-09-2005

    A veure com el fas acabar, que estic enganxada a la novel·la!!!

    Esperant amb impaciència nous capítols,

    -Filladelvent-

l´Autor

Foto de perfil de Unicorn Gris

Unicorn Gris

143 Relats

321 Comentaris

161471 Lectures

Valoració de l'autor: 8.96

Biografia:
Em presento.

Em dic Unicorn Blanc del Bosc, o Unicorn Blanc. També utilitzo, per raons pràctiques, els pseudònims de Crom el nòrdic, Unicorn Gris i Cuidador d'Ossets, si bé només posaré articles nous en aquest últim pseudònim i en aquest mateix en què ara em veieu (els altres noms d'usuari són de consulta i, en certa manera, d'emmagatzemament d'antics articles).

Els meus ideals són el catalanisme, la literatura, el món de la fantasia i l'acceptació de les normes socials que defenso, entre d'altres.

El meu nom de Facebook és
"Mark Corbera Mestres" .

El meu nom de Twitter és
"El Dorat"

El meu email és
webmestre2(arr.)gmail(punt)com

El conjunt de les meves webs (és a dir, de les webs administrades, moderades o dirigides per mi) es diu Portal Perenne, també anomenat "el Perenne" i està format, entre d'altres, per Lletra Perenne, també anomenada "la Perenne" .

La meva web d'articles es diu, com hem dit, Lletra Perenne i està a:
http://lletra-perenne.fandom.com/ca .

Actualment disposo de fòrum, el Fòrum Perenne, part de el Perenne, la direcció del qual és:
http://forum-perenne.foroactivo.com/ .

Podeu tenir accés a tots els relats de Lletra Perenne publicats a Relats en Català aquí:
https://lletra-perenne.fandom.com/ca/wiki/Lletra_perenne_Wiki#Continguts_del_Cosmos_Perenne_en_la_web_Relats_en_Catal.C3.A0

Els meus pseudònims a Relats en Català són: Unicorn Blanc del Bosc, Unicorn Gris, Cuidador d'Ossets i Cromelnordic. Observació: m'hagués volgut dir "Unicorn Blanc", però no podent fer-ho, em vaig fer dir "Unicorn Blanc del Bosc".

Que vagi bé!!!