Orc

Un relat de: jacobè

Morir, cada sol un bri més.
Cada segon, un dia menys.

Pas a pas, escurçar la vida fins el mai.

Em fonc en la gelera del meu cos
que apaga totes les llars de foc.

Em glaço en l'escalfor dels braços del consol
i enrampo les galtes dels qui em besen amb por.

Humitejo els ulls inquiets pel meu perfil tardorenc
que amaga els fruits blancs de l'hivern.

Mirada àrida
de llàgrimes de fulles seques
que cauen com l'ànima
al precipici del dia esperat.

I encara em vols salvar de l'abisme del demà?


Comentaris

  • gypsy | 18-08-2007 | Valoració: 10

    Cru i potent aquest poema, amb una força que surt dels mots i ens escup a la cara.
    Els abismes, sempre a prop com una ombra silent i pausada mai no ens abandonen.

    gypsy

  • com a poeme[Ofensiu]
    ANEROL | 15-06-2007 | Valoració: 10

    hi ha molta bellesa en els versos i alhora molt decensís( no és lel mot correcte) del moment que s'està vivim; orc (erm, hostil, inhospitalari,dolent, segons dicc. sinònims) com a títol m'ho confirma; més que decensís seria hostilitat

  • indefinida | 19-02-2007 | Valoració: 10

    M'ha encantant, és un poema que, per dir-ho d'alguna manera m'ha encisat, la teva manera de descriure les coses, les sensacions... m'encanta.

    Salut.

  • Excel.lent!! Un interessant poema.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 07-11-2006 | Valoració: 9

    M'agrada el teu poema.

    És breu però sap suggerir.

    Potser no capto el sentit global del tot, o m'agradaria que fos més llarg, però repeteixo que és excel.lent.

    T'hauria de llegir més. Salut!!!

  • Et vull salvar per ser tu[Ofensiu]
    Lèvingir | 07-11-2006

    Lèvingir

  • M'ha...[Ofensiu]
    Equinozio | 07-11-2006

    ... deixat un regust molt dolç aquest poema. Té unes imatges molt maques. Tendres. El que no acabo d'entendre és la relació del títol i el poema.

    una abraçada,

    Equinozio

Valoració mitja: 9.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: