ONADES AL MAR

Assegut a la vora de la platja,
on l’aigua ve i va,
Puc sentir la frescor als peus
mentre les gavines voles damunt meu.

A milers de kilòmetres d’aquí
altres peus han estat besats
per les mateixes aigües
en que ara enfonso els dits.

Com arrels que s’endinsen al sòl,
ric de vides que ja no són,
que nodreixen a qui ara és viu
i que busca un dia deixar llavor.

Onades al mar
Porten noves d’enllà.
Onades al mar.
On és el meu germà
Onades al mar.
Brú, negre, groc o blanc.
Onades al mar.
Roja és tota la sang.

Aquest mar immens que la terra pren
com amant tendra i furiosa.
Que, com un virus, ataquem
matant la vida que ens sosté.

Què estem fent? Què no fem?
Germà llunyà, a tu et crido.
Digues-m’ho si et plau.
No em giris l’esquena i escolta’m.

Som a temps de mirar-nos als ulls.
D’entendre que tu i jo som un.
Que els nostres fills, els teus i els meus,
allò que els lleguem un dia serà seu.

Onades al mar
Porten noves d’enllà.
Onades al mar.
On és el meu germà
Onades al mar.
Brú, negre, groc o blanc.
Onades al mar.
Roja és tota la sang.