Olor de molsa

Un relat de: Marc Freixas

Ara les mans em fan olor de molsa.

La calma del paisatge... mentrestant,
em deixa contemplar la bellesa que m'envolta :

una bellesa on hi fa cap la grisor del cel,
tot deixant anar petites gotes de pluja,
que mentre camino em van mullant,
i mentre em mullo passejo amb aquesta tranquil·litat de calma, de paisatge, de grisor de cel,...

Els pins em fan de guia al costat d'un petit camí de terra mullada,
mentre els peus tots sols em porten de retorn cap a la llar acollidora.

I ara les mans encara em fan més olor de molsa.

Comentaris

  • Quina bona olor...![Ofensiu]
    RATUIX | 05-10-2007

    la del vellut de la terra, al bosc, en quietud...

  • olor de molsa[Ofensiu]
    donablanca | 06-02-2005 | Valoració: 10

    hola
    aquest m'ha agradat;
    comença igual que acava, amb l'olor.
    i el passatge pel pins està molt aconsseguit; dona sensació de tarda al bosc.
    ho has aconsseguit, simplement(que no és gens fàcil) fent descripcions de sensacions i llocs d'una forma precissa.
    el vocabulari és molt descriptiu, amb adjectius

  • M'ha encantat la serenetat del poema[Ofensiu]
    Josep Bonnín Segura | 11-01-2005 | Valoració: 9

    A part de les descripcions que arriben a fer-se flaire i sensacions, que jo gracies a Déu, encara puc viure pels camins de la Serra de Tramuntana de Mallorca, m'ha encantat la pau, la serenetat, l'harmonia que descriu el poema.
    Endavant i gràcies.
    Una aferrada pel coll.
    Josep

  • estic llegint els teus poemes[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 11-01-2005 | Valoració: 9

    Avui demati entre trucada i trucada de clients emprenayadors, estic rellegit els teus poemes, ara he arribat a aquest i per un moment he tornat a Mallorca al poble muntanyenc de la meva mare, a l'olor de la terra banyada, de fum de llenya i sobretot he recordat la flaire i el tacte de la molsa quan l'arrabassava de la pedra i les ungles em quedaven negres de terra humida i olorosa, records d'infant lligats a la "barba-soca" com deim a Mallorca a la molsa ...

    Una aferrada i vaig a continuar el recorregut per els camins plaents de la teva poesia ...


    Conxa

  • la màgia de les sensacions...[Ofensiu]
    ROSASP | 12-12-2004

    Les olors queden inesborrables a la nostra memòria, ens transporten a través del temps.
    M'agrada molt les sensacions que transmets, i m'agrada especialment el final del poema.

    Una abraçada i fins aviat.

  • L'olor de molsa...[Ofensiu]
    Llibre | 12-12-2004

    ..., l'olor de terra mullada. Dues olors que desperten tants i tants records. Normalment records d'infantesa, de llargs dies de pluja, de finestres entelades, de gotes relliscant lentes fins morir als nostres peus.

    Una evocació precisa, que perviu després del poema amb aquesta senzillesa del darrers vers: "I ara les mans encara em fan més olor de molsa".

    Un tancament ben rodó, d'un poema que et transporta.

    Però el que m'ha cridat l'atenció ha sigut la bellesa que hi descrius. Perquè no és l'esperada quan sovint caiem en els clixés convencionals. La bellesa que a tu t'envolta, i que tan bé ens trasnmets, és la grisor del cel, les gotes de pluja...

    Tinc la sensació que en llegir-te, el meu ordinador s'ha impregnat d'una lleu essència de molsa.

    Salut!

    LLIBRE

  • Com dins d'un cercle[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 12-12-2004 | Valoració: 9

    els records ens retornen amb les olors i els sabors ( com deia Proust ) i els colors ( com escrius tu ). Es un bon paissatge, molt viu i real.
    M'agrada.

  • Sempre trobo quelcom que em recorda a[Ofensiu]

    alguna cosa viscuda.
    M'ha fet recordar aquest poema teu quan sortia amb l'àvia a recollir molsa, pedretes i troncs per fer el pessebre. Ella, quan era petit, sempre m'acompanyava. I durant el recorregut buidava més d'una vegada el cistell en veure pedretes més boniques o branquillons més artístics.
    Aquest poema m'ha evocat tot això.
    És senzill però molt i molt fotogènic. El lector pot viure l'escena que transmets en lletra, i això sempre és d'agrair.
    Gràcies, Marc!

    Vicenç

Valoració mitja: 9.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

821104 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.