Olor de molsa

la del vellut de la terra, al bosc, en quietud...

hola
aquest m'ha agradat;
comença igual que acava, amb l'olor.
i el passatge pel pins està molt aconsseguit; dona sensació de tarda al bosc.
ho has aconsseguit, simplement(que no és gens fàcil) fent descripcions de sensacions i llocs d'una forma precissa.
el vocabulari és molt descriptiu, amb adjectius

A part de les descripcions que arriben a fer-se flaire i sensacions, que jo gracies a Déu, encara puc viure pels camins de la Serra de Tramuntana de Mallorca, m'ha encantat la pau, la serenetat, l'harmonia que descriu el poema.
Endavant i gràcies.
Una aferrada pel coll.
Josep

Avui demati entre trucada i trucada de clients emprenayadors, estic rellegit els teus poemes, ara he arribat a aquest i per un moment he tornat a Mallorca al poble muntanyenc de la meva mare, a l'olor de la terra banyada, de fum de llenya i sobretot he recordat la flaire i el tacte de la molsa quan l'arrabassava de la pedra i les ungles em quedaven negres de terra humida i olorosa, records d'infant lligats a la "barba-soca" com deim a Mallorca a la molsa ...

Una aferrada i vaig a continuar el recorregut per els camins plaents de la teva poesia ...


Conxa

Les olors queden inesborrables a la nostra memòria, ens transporten a través del temps.
M'agrada molt les sensacions que transmets, i m'agrada especialment el final del poema.

Una abraçada i fins aviat.

..., l'olor de terra mullada. Dues olors que desperten tants i tants records. Normalment records d'infantesa, de llargs dies de pluja, de finestres entelades, de gotes relliscant lentes fins morir als nostres peus.

Una evocació precisa, que perviu després del poema amb aquesta senzillesa del darrers vers: "I ara les mans encara em fan més olor de molsa".

Un tancament ben rodó, d'un poema que et transporta.

Però el que m'ha cridat l'atenció ha sigut la bellesa que hi descrius. Perquè no és l'esperada quan sovint caiem en els clixés convencionals. La bellesa que a tu t'envolta, i que tan bé ens trasnmets, és la grisor del cel, les gotes de pluja...

Tinc la sensació que en llegir-te, el meu ordinador s'ha impregnat d'una lleu essència de molsa.

Salut!

LLIBRE

els records ens retornen amb les olors i els sabors ( com deia Proust ) i els colors ( com escrius tu ). Es un bon paissatge, molt viu i real.
M'agrada.

alguna cosa viscuda.
M'ha fet recordar aquest poema teu quan sortia amb l'àvia a recollir molsa, pedretes i troncs per fer el pessebre. Ella, quan era petit, sempre m'acompanyava. I durant el recorregut buidava més d'una vegada el cistell en veure pedretes més boniques o branquillons més artístics.
Aquest poema m'ha evocat tot això.
És senzill però molt i molt fotogènic. El lector pot viure l'escena que transmets en lletra, i això sempre és d'agrair.
Gràcies, Marc!

Vicenç