Cercador
Cossos eterns de plena llibertat
Un relat de: Marc Freixas... i quan la llum del dia
semblava tenir tota la força, llavors,
va ser que la foscor "rondinejava", i amb molt de fàstic
es va tancar a les pròpies cadenes de rostre amarg,
es va posar a plorar per tot el dolor
que li provocava la malaltia
d'una democràcia morta
i enterrada, i tot
dins el seu cadàver -exquisit-...
però quan la llum del dia va despertar del bell/vell somni, llavors va ser que tota la força va anar a parar a les mans del poble, i el poder del poble
va esdevenir vida de cossos eterns de plena llibertat!!!
semblava tenir tota la força, llavors,
va ser que la foscor "rondinejava", i amb molt de fàstic
es va tancar a les pròpies cadenes de rostre amarg,
es va posar a plorar per tot el dolor
que li provocava la malaltia
d'una democràcia morta
i enterrada, i tot
dins el seu cadàver -exquisit-...
però quan la llum del dia va despertar del bell/vell somni, llavors va ser que tota la força va anar a parar a les mans del poble, i el poder del poble
va esdevenir vida de cossos eterns de plena llibertat!!!
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
895243 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.