Cercador

Llista categories

Oda a la tristesa

Un relat de: Queca

Abatuda, m'abandones.
Desfeta, marxes.
Perduda, no saps on anar.

Però te'n vas amb el cap ben alt,
segura d'haver fet tot el que podies,
per tenir-me presa, de mans i peus lligada.
Em sap greu, però no ho has aconseguit.

Em deixes abandonada,
vulnerable a les rialles que esperen al tombar la cantonada.
Hi ha tanta alegria esperant-me...
no tens por que la prefereixi a ella?

Marxes i ni tan sols ets capaç de mirar-me.
Sé que mai t'he volgut de veres, però...
em mereixo tan de despreci?

M'impresiona la teva dignitat.
M'espanta la teva fermesa.
Admiro la teva seguretat,
però és cert que et vvull ben lluny, tristesa.

Apareixes quasi de sobte, i t'instal·les al cor,
canviant el color de la mirada del teu amant.
No entens ni de races ni de sexes,
ni d'edats ni de classe social.

És quasi impossible resistir-se a tu algun cop,
i ho saps, i te'n aprofites.
Tens poder sobre molts,
però sempre hi ha algú més fort, que et desbanca.

I m'adono com n'és de fàcil vènce't.
Amb una mirada,
un somriure,
una rialla,
n'hi ha prou per desfer-te.

No et puc comprar.
No et puc vendre.
No et puc substituir per res material.

És llavors, quan em sento enfonsada,
que apareix quelcom dins meu,
no sé què és,
que fa nèixer un esplèndit somriure,
i marxes amb la cua entre les cames.

Però a voltes, aquest quelcom no apareix.
I tu passeges cofoia pel meu cor.
Et creus la seva mestressa,
i no te'n adones del teu error.

Sempre hi ha algú.
Algú disposat a escoltar-me i fer-me riure.
I sé que sóc afortunada.
I en dono les gràcies.

Tot i així, no em puc enganyar.
És cert que alguna vegada m'has esgarrapat una llàgrima.
Però, saps? No compta les vegades que caus,
sinó que t'alcis desprès.
Sempre ho he dit. I sempre ho he fet.

I ara marxes.
Suposo que tard o d'hora tornaràs,
però vull gaudir de la teva absència,
mentres m'acompanyi l'alegria i la felicitat.

A TOTS AQUELLS QUE FEU POSSIBLE LA MEVA FELICITAT: GRÀCIES.

Comentaris

Afegir comentari

Felicitats[Ofensiu]
Naiade | 12-01-2009
FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?
Absències i retorns[Ofensiu]
Unaquimera | 05-06-2008 | Valoració: 10
Molt ben dit: gaudim quan la tristesa és absent, que sempre acabarà per tornar a fer-nos una visita: ja sabem com és de viatgera; quan vingui i passegi al meu voltant, s'instal·li al meu cor i fins i tot m'arrenqui una llàgrima, llavors és quan recordaré les teves paraules... i tornaré a somriure, segur!

T'envio una abraçada esplèndida, tota per a tu,
Unaquimera
Disculpes de l'autora[Ofensiu]
Queca | 31-03-2008
He vist que vaig enviar el relat que no era. Pensava que era el definitiu, però no. Així, disculpeu les errades ortogràfiques que de segur trobareu.
El missatge, de totes maneres, continua sent el mateix i igualment sincer.

Un somriure ben màgic per tots vosaltres. Mil gràcies.
Disculpes de l'autora[Ofensiu]
Queca | 31-03-2008
Anava una mica atrafagada, i vaig enviar el relat que no era el definitiu. Pensava que era l'enllestit, però vaig errar. Així, demano disculpes per les faltes d'ortografia que hi ha.
De totes maneres, el missatge continua sent igual de sincer.

Un somriure ben màgic per a tots vosaltres. Mil gràcies.
Disculpes de l'autora[Ofensiu]
Queca | 31-03-2008
Anava una mica atrafagada, i vaig enviar el relat que no era el definitiu. Pensava que era l'enllestit, però vaig errar. Així, demano disculpes per les faltes d'ortografia que hi ha.
De totes maneres, el missatge continua sent igual de sincer.

Un somriure ben màgic per a tots vosaltres. Mil gràcies.
Disculpes de l'autora[Ofensiu]
Queca | 31-03-2008
Anava una mica atrafagada, i vaig enviar el relat que no era el definitiu. Pensava que era l'enllestit, però vaig errar. Així, demano disculpes per les faltes d'ortografia que hi ha.
De totes maneres, el missatge continua sent igual de sincer.

Un somriure ben màgic per a tots vosaltres. Mil gràcies.
No compta les vegades que caus[Ofensiu]
franz appa | 31-03-2008
Tens molta raó, de fet, el que compta és saber aixecar-se. Un i altre cop, si cal. La tristesa, de vegades, pot ser una medicina per a l'ànima, una manera de tonificar-la, una manera de valorar l'alegria.
Potser de vegades es barregen les dues coses. Jo crec que l'alegria, si és profunda, és com un llit permanent per on transitem a través de les penalitats grosses o petites i les satisfaccions grosses o petites de la vida que anem construint-nos cada dia.
Si el llit és prou consistent, les amargors dels mals moments no ens deixaran tanta marca.
Perquè les arrugues ens van marcant, i tant ens arruga el riure com el plorar. Si la pell és resistent, benvingudes les marques!
Una salutació des d'un parell d'orelles/ulls per escoltar-te!

franz

l´Autor

Queca

108 Relats

757 Comentaris

193520 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Afegir a preferits

Biografia:

Fisioterapeuta i pedagoga.

Lectora intentant escriure.

Enamorada de la literatura, d'estimar, del mar i a vegades, de la vida.

Nascuda al febrer del 87, treballo amb avis, que són el pou de sabiesa on intento aprendre cada dia quelcom nou (sobre ells, sobre la meva professió, sobre la vida, sobre mi mateixa).

Per què Queca? Lleigeix "Te'n vas anar".

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >