Ocell de poble

Ocell de poble

Jo sóc ocell de poble,
rossinyol encisador
si faig cant a la gent gran,
asseguts als bancs del parc.

Jo sóc ocell de poble,
passerell de pit rogenc,
que canta a la mainada
als arbres de l' escola.

Jo sóc ocell de poble,
cadernera de colors
si canto a les iaiones,
xafarderes vigilants
darrera les finestres,
que fan nusos i en desfan
critiquen i més coses,
però són prou bones dones,
i més excel·lents àvies.

Jo sóc ocell de poble,
estirat pinsà potent
que desperta amb el pagès,
i els grangers més matiners.

Jo sóc ocell de poble,
el cofoi verdum verdós
que canta alegre als obrers,
gafarró xic i nerviós
que refila tant com sap
a la gent que no té res,
que viu sense fer trampes.


Jo sóc ocell de poble,
el més eixerit dels lluers
que canto més, i amb força,
si l' amor corre content
pels carrers amb el jovent.

Jo sóc ocell de poble,
oreneta que fa el dol
cant gregorià i rosari,
si la mort és prou a prop
i copiosa la tristor.