Obrir la finestra

"On són aquells que foren abans que nosaltres?"
(Vers medieval)

On són les seves mans que ens varen abraçar en un altre temps, potser oblidat? Aquest buit immens que deixen els morts no es pot omplir ni tan sols de records. Hi ha quelcom profund, inexplicable, que marxa amb ells. I allò que van ser, se'ns fa boira dins la carn que ens batega pels viarany de l'oblit. Miro fotografies de rostres que en d'altres hores van ser part de la sang que em corria per les venes. Acarono amb els dits: les celles, els ulls, el nas, la boca...d'aquests rostres de paper. Penso en com seria la nostra existència sense les fotografies. Perdríem encara més la consciència que nodrim d'aquells que vam estimar? Potser seria més fàcil oblidar i no sentir aquest dolor sostingut - dolor que es pot suportar - però que s'allarga com l'ombra d'un xiprer tot el que ens dura la vida. Pot la foscor condemnar la llum?, això es demanava El Greco en cada un dels quadres que pintava. No, no es pot condemnar la llum d'aquells que foren abans que nosaltres. Hi ha un hàlit imperceptible que ens esborrona, una aura brillant, encesa amb l'ànima de milers d'éssers que van respirar aquest mateix aire que sura en aquest moment. Això em tranquil·litza, encara que perdi instants que em són propers en la memòria limitada de que disposo. Sento nostàlgia d'uns ulls que miren uns altres ulls i es parlen sense paraules. Nostàlgia de les veus. Aquesta darrera, és tan forta que l'impacte de cada veu - cada cop més amortit - em fa plorar. Hauríem de gravar les veus i rialles d'aquells que ens van infantar, i d'aquells que van infantar als que ens van infantar. Fer un àlbum de veus. Seria bell, encara que hi haguessin plors també. La foscor no pot condemnar la llum, ni la música d'un tango o d'un bolero que s'eleven per damunt de tot, travessant la vida i la mort. No cal mirar enrere, ni tancar els ulls per perdre'ns en cap realitat passada. Només cal obrir una finestra i deixar passar un minso raig de llum, perquè ens arreli a l'únic present que ens pot rescatar de totes les inseguretats, de totes les pors que ens assetgen des del dia en que vam perdre a aquells que ens feien de guia.



gypsy