Cercador
obrir els ulls
Un relat de: edgar naúj- Compartir:
obro els ulls
el sostre blanc m'observa.
Aixeco el cap
la resta del cos em segueix.
Miro el rellotge
el temps no corre més.
Aroma de pluja
alleugera l'alba
l'aigua a la cara
amaga les llàgrimes.
Camino per el camí
sense cap destí
miro la boira
atravessada per el sol.
El pantà soporta el seu pes
sense queixa
sap que l'escalfor
acabarà amb ella.
Travesso el pont
sense mirar avall
sento l'atracció
de les pedres
però m'aferro a la barana
i camino sense parar.
La boira impedeix veure
el final del pont,
però aquell final
que tanta por fa
a mi em tranquilitza.
Obro els ulls,
miro al sostre
que m'observa
obro la finestra
el sol m'enlluerna.
Comentaris
-
Un nou dia...[Ofensiu]ROSASP | 17-05-2005
Obrir els ulls a un nou dia, sense saber quins esdeveniments ens esperen.
El nostre subconscient ens recorda les ombres i la boira, el dolor i les ferides, la por de no saber lluitar prou, de perdre l'esperança. Molts pensaments i sensacions que l'ésser humà va emmagatzemant automàticament dins del cervell, que ens fiquen alerta i ens immobilitzen moltes vegades.
Però el cor i l'ànima poden atravessar les boires i veure en la màgia d'aquest matí, milers de petits detalls plens de llum, que fan esclatar somriures de sol i càlida vida...
Esperançat i molt tendre!
Un petó i fins la propera!