O si no....

El que a vegades
agrada creure
que també funciona,
és pensar
que res hagués passat,
que no valia la pena
estar esperant
algú que mai arribarà.

Oblidar els records
que mai van existir.

Oblidar el futur
que hagués pogut venir.
Oblidar les llunes
que ens van compartir.

I mentres t'esforces
a oblidar,
per somniar altres cares,
interpretar altres mirades
van passant els dies
i un matí t'adones
que ja no suspires
si el telèfon
ja no sona.